Pla del micaco

2010-05-16T12:00:00.001+02:00

Per celebrar l'arribada a l'article número 100,

el "pla del micaco" es trasllada a:

http://lleal.cat

Gràcies, Enric!

2010-05-08T14:01:00.001+02:00

Pregó d'Enric Juliana. Tret de sortida de les Festes de Maig 2010

Benvolguts ciutadans de Badalona, senyor alcalde, senyors regidors, fa dos mil anys que som aquí.

Aquest matí, passejant per la Rambla, contemplant, un cop més, la magnífica platja de Badalona, ho he vist clar: fa dos mil anys que som aquí!

Badalona, ben mirat, és una de les ciutats més antigues de la península Ibèrica. Ho sabem i ens en sentim orgullosos. Badalona és una ciutat antiga i, a la vegada, una de les més modernes del país. La més veloç, la més dinàmica, la més arriscada.

Des de l’any 1848, quan un grup d'industrials catalans va acabar la construcció de la línea de tren entre Barcelona i Mataró, Badalona no ha parat de moure's de manera vertiginosa. Com molt poques ciutats ho han fet a Europa. No exagero. I ara us explicaré perquè no exagero.

Aquella línea de tren va ser la primera que es va a construir a Espanya. La van tirar endavant empresaris catalans associats amb uns capitalistes anglesos, sense cap ajut de l’Estat. Tant és així que la cerimònia d'inauguració, el dia 28 d’octubre de 1848, va ser molt austera. Tres anys més tard, els marquesos de Pontejo i de Salamanca, varen promoure, sota la protecció de l'Estat, la construcció de la línea fèrria Madrid-Aranjuez, per tal de facilitar el transport de la reina Isabel II al magnífic palau d’Aranjuez. 1848 va ser un moment molt interessant. Un moment estel·lar de la nostra història. Badalona va esdevenir una ciutat moderna sense ajut de l'Estat. Convé tenir-ho en compte, convé recordar-ho, perquè fa dos mil anys que som aquí.

El tren va portar la velocitat i amb ella van arribar les fàbriques. I amb les fàbriques va començar a venir gent. Primer, catalans de l'interior; pagesos que volien canviar de vida. Els meus besavis, per exemple, eren de Ripollet. I van emigrar a Badalona. Van venir, també, catalans del sud, gent de l'Ebre, gent d'Alcanar, amb un caràcter molt fort i una parla una mica diferent.

I després, mentre anaven creixent les fàbriques i començaven les obres del metro de Barcelona, va començar a arribar gent d'indrets més allunyats. Gent de Murcia, d'Almeria –sobre tot d'Almeria- i d'altres llocs d'Andalusia. Gent de Castella i de l'Aragó. Gent de Galícia, també. A Badalona, ciutat de mar, es va començar a fer realitat una de les fantasies del gran escriptor francès Juli Verne. Verne va a escriure a la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí que el lema del capità Nemo i del submarí ‘Nautilus” era ‘mobilis in mobili’: Aquesta expressió llatina, ‘mobilis in mobili’, vol dir: “en moviment a l’interior del moviment”. Aquest, -senyor alcalde, senyors regidors, benvolguts ciutadans- també podria ser el lema de la nostra ciutat. Badalona, ‘mobilis in mobili’; Badalona en moviment a l'interior del moviment.

Va venir la Guerra Civil. I les més modernes tècniques de guerra van ser assajades al cel de Badalona per aparells en veloç moviment. Els avions italians Saboia, amb motors Fiat i Alfa Romeo, van bombardejar les fàbriques de Badalona, per a demostrar que eren les millors màquines de guerra d'aquell moment.

Queien les bombes i la ciutat va resistir, perquè fa dos mil anys que som aquí.

I després d'un temps de gran penúria, Badalona va reprendre el moviment, més veloç encara, amb més dinamisme, amb més empenta. En pocs anys, la ciutat es va multiplicar per dos i per tres. Faltava de tot –escoles, ambulatoris, carrers ben empedrats, clavegueres, biblioteques, places i jardins. Faltava el més important de tot: la llibertat. Però la ciutat va rebre una injecció de vida. Amb l'ajut d'aquella vitalitat varem recuperar la democràcia i molts d'aquells problemes es van poder començar a arreglar. Varem poder tornar a dir, amb més orgull que mai, que fa dos mil anys que som aquí.

‘Mobilis in mobili’, la ciutat va seguir travessant el moviment. El moviment del món. Va començar a arribar gent d'indrets molt més llunyans, encara. En aquesta plaça, on hi ha passat coses molt diverses i sorprenents, un dia, fa un parell d’anys, s'hi van aplegar cinc-centes persones expressant el seu dolor per l'assassinat de la senyora Benazir Bhutto al Pakistan. ‘Mobilis in mobili’, Badalona va començar a donar la volta al món. I el món sencer avui es pot explicar des de Badalona.

Per això fa dos mil anys que som aquí.

Ho torno a dir: cap altre ciutat d'Europa és tant antiga i moderna alhora com Badalona. Cap altra ha travessat la història tant veloçment. I això té un mèrit molt gran, perquè tanta acceleració pot provocar greus accidents. Badalona ho ha fet molt bé i aquest mèrit l'hi hauria de ser reconegut per Catalunya i per Espanya. Senyor alcalde, senyors regidors, benvolguts ciutadans, Badalona hauria de ser recompensada col·lectivament amb la Creu de Sant Jordi i amb la distinció més alta de les Espanyes per aquest canvi constant, tenaç i vertiginós des que l’any 1848 es van posar les vies del tren. Badalona ha donat exemple i això s'ha de fer valer.

Perquè fa dos mil anys que som aquí.

I quan dic que fa dos mil anys que som aquí, vull dir, ni més, ni menys, que som romans. No que venim dels romans. Vull dir que som romans!
Els romans parlaven la llengua mare, la llengua amb la qual es podien dir coses ten precises i tant ben dites com ‘mobilis in mobili’, i posseïen una cultura extraordinària, feta de la suma de moltes cultures. Els romans deien que els llocs tenien ànima. Creien que un esperit donava vida i sentit als llocs i a les persones que en ells habitaven. Aquest esperit –el genius loci- els acompanyava des del naixement a la mort i determinava el seu caràcter i essència. Aquest esperit a Badalona existeix i habita entre nosaltres. Jo crec que aquest geni protector passa les nits a la punta del Pont del Petroli esperant que el sol s'alci, poc a poc, més enllà de la darrera línea del mar.

Aquest esperit existeix i per això podem dir que fa dos mil anys que som aquí, encara que els nostres orígens siguin a Ripollet, a Alcanar, a Lorca, a Vélez Rubio, a Vélez Blanco, a la província de Jaén, a la de Màlaga, a la de Cordova, a l'Aragó, a Galícia, a les muntanyes del Rif o més al sud del riu Senegal; a les valls del Danubi a Romania, al Pakistan o a la immensa Xina.

L'esperit del lloc donava sentit i protegia. I els romans que eren molt oberts a tota mena de novetats, sempre van ser molt respectuosos amb ell. Respectem l’ànima del lloc i ella ens ajudarà.

El respecte a l'esperit del lloc és la base d’una moral civil. I la moral civil de Badalona s'ha enfortit amb una extraordinària capacitat d'adaptació al moviment, al canvi i a l'acceleració. Aquest és el mèrit que Badalona ha de defensar davant el tribunal de la història, exigint el just reconeixement. Sobre aquesta moral civil s'aixeca l'orgull de ser de Badalona. Que s'ha de portar amb el cap molt alt.

Alerta, doncs, amb la subversió de la virtut ciutadana. Alerta amb la por i la confusió. Seria tràgic que els problemes derivats de tanta acceleració –que hi són- malmetessin l'esperit de Badalona. Quan hi ha problemes, l'orgull de ser de Badalona no ha de defallir. Aquesta ciutat fa més de cent cinquanta anys que no para de canviar. I això té un mèrit extraordinari que exigeix el reconeixement de la Nació. Seria viure en un mon al revés, significaria viure en un món moralment subvertit, que després de tant esforç acumulat, la gent de Badalona s'hagués d'avergonyir de la seva ciutat per culpa dels qui tenen ganes de jugar amb foc. L'esperit del lloc protegia als romans del foc incontrolat.

No us deixeu entabanar! Exigiu el just reconeixement al mèrit de Badalona. Sentiu-vos orgullosos de ser de Badalona. Porteu flors a l'esperit del lloc, que habita a la punta del Pont del Petroli.

Siguem dignes de Roma, veritable pàtria dels catalans.

Perquè fa dos mil anys que som aquí.

Visca Badalona!
Visca les Festes de Maig!

El Pregó

2010-05-07T21:25:00.001+02:00

He viscut en directe el tret de sortida de les Festes de Maig. He escoltat les paraules de l'Enric Juliana amb molta atenció. Em sembla que hauran de passar uns quants anys per superar un Pregó com el d'avui. Per la seva estructura, pel que ha dit, i per com ho ha dit. Tant de bo m'equivoqui, però... l'Enric Juliana a deixat el llistó molt alt.
M'agradaria poder llegir amb tranquil·litat el Pregó. Sí, Pregó amb majúscula. Un Pregó fantàstic, mesurat en la lletra i en la música, i tocant sempre la tecla que calia tocar.
Mentre l'escoltava, he notat en més d'una ocasió una mena de pessigolleig a l'estómac, aquell pessigolleig que només es nota quan quelcom et toca la fibra, i l'Enric Juliana ha tocat fibra.
Recomano a qui no hagi pogut gaudir d'aquest Pregó, que miri d'aconseguir-lo. Bé sigui en paper, o l'àudio de la ràdio o les imatges de la televisió, però és recomanable conèixer-lo. De debò.

El món està ben girat.

2010-05-07T16:15:00.001+02:00

"El món està ben girat". Fantàstic títol d'una cançó de Joan Manuel Serrat. Aquesta situació de la fotografia encara no s'havia produït quan va estrenar la cançó, però és digna de dedicar-li una estrofa. Els autobusos més "socialistes" del món mundial, fent publicitat dels "populars". En Serrat té tota la raó: "El món està ben girat".

Allò que no va passar

2010-04-29T22:19:00.001+02:00

"Timisoara?". És el títol de l'entrada del dia vint-i-set d'aquest mes, al bloc "Hospitabulis" de Jordi Ballesteros. En Jordi ens explica que una pregunta proposada per ell, per formar part del Joc de Badalona, fou refusada per la comissió organitzadora. Per prudència, diu. Per no alimentar la fera.
La pregunta, amb cert to crític, evidentment, feia referència a Xavier García, el més "popular" dels regidors badalonins.
Després de llegir el post, he recordat, una altra vegada, allò que "no" va passar el mateix dia de la seva publicació, durant la celebració del ple municipal.
Els companys del Joc de Badalona es poden estar, perfectament, si així ho consideren, d'utilitzar determinats temes a l'hora de formular les preguntes del Joc, ara bé, els representants de la ciutadania a l'Ajuntament, no podien passar per alt els darrers incidents protagonitzats pel senyor García amb la complicitat de la senyora Sánchez.
No hi ha excuses que hi valguin. Ni l'evitar "alimentar la fera" com diuen els uns, ni el "no acontentar als qui volien tomàquet" com asenyalen els altres. L'esperat per alguns durant el transcurs del ple muncipal, no es va produir. No es va reprovar al líder més "popular". No hi va haver una declaració consensuada, ferma i decidida. No. Tots els grups muncicipals van passar de puntetes per damunt del tema més candent del moment.
Potser havien llegit el post d'en Jordi i en van patir la influència. Potser van confondre l'Ajuntament amb La Sargantana, el Ple amb el Joc. I no, això no pot ser. Des de l'Ajuntament no es poden permetre aquests "populars divertimentos" i s'ha de respondre de manera contundent. De manera democràtica, però contundent. Potser així, de mica en mica, la fera s'anirà domesticant.

Sant Jordi 2010

2010-04-23T21:32:00.001+02:00

Un meu amic m'ha fet arribar un poema
que vull compartir amb vosaltres.

Sant Jordi 2010

Dieu que se'ns ha mort un referent,
i em dieu que li feu un homenatge.
Sabeu que fou prudent, discret, gens càndid,
d'aquells que escalen poc a poc amb tacte
calculat, sense mai despentinar-se.
Dieu, per quedar bé, que fou bon home
mesurat en el gest i en el vestir
ni un crit, ni un mot fora de lloc, lacònic
un ciutadà sagaç d'eles dentals
poc neutre del parlar més genuí
tot un senyor de Barcelona olímpica
cap al final. Però també sabeu
i no ho dieu que fou un mal subjecte
desconfiat i malpensat, un còmplice
de tants, més no insignificant, del mal:
grisor, pobresa, repressió i fam
floten immòbils com angúnies vives
dolors encara oberts que com les roses
d'avui han esclatat sense perfum.
Ara que voleu fets i no paraules
que bé que encaixa aquesta discreció
tan poc nostra, sense excés, tan d'enllà
que no contrapesa la nostra rauxa
perquè no és feta de seny ni en té l'aire.
Si ens recomaneu fets i no paraules
¿té sentit dir una fúnebre oració
lloar-lo amb quatre frases circumspectes
i amb buscada oratòria diplomàtica
cantar-ne les virtuts i no l'engany?
¿Quin sentit té penjar-li cap medalla?
El seu barquer s'espera pacient
a l'altra riba, mut, fidel a un sol
principi, ferm, insubornable, just:
pesen molt més els fets que les paraules.
Nosaltres a aquesta banda del riu
no deixarem de banda el crit perquè
fidels encara als nostres, en record
dels laments ofegats, per reclamar
reparació i desprendre'ns dels malsons
continuarem exigint fets però encara
no poden renunciar a les paraules.
¿Encara cal que proclamem ben alt
que el pedestal és el record dels altres?

Jaume Comas i Gras

Quin personatge!

2010-04-17T10:03:00.001+02:00

Quin personatge, aquest Guardans! Ni victimisme ni ò.....! A qualsevol país normal on existeix el doblatge, les pel·lícules es doblen a l'idioma propi del país. ¿Que es vol doblar a altres idiomes? Endavant. Però d'entrada, el 100% en l'idioma de casa. No com aquí, quatre engrunes mal comptades i mal gestionades. ¿Victimisme? No, home, no! ¿Culpables els americans? D'això res! Culpables els catalans!

Quan...?

2010-04-16T20:18:00.001+02:00

Quan començarem a dir les coses pel seu nom?

A qui correspongui

2010-03-31T17:56:00.002+02:00

Un perill. Constant. Tot, pendent d'un fil. Els cables... la caixa... Un cop al pal, una ventada... i tot a fer punyetes... amb el que pot comportar. La negligència sembla tenir l'origen en un edifici acabat de construir. Déu n'hi do. Però per acabar-ho d'adobar, just al davant, als mateixos morros, de qui ha de vetllar, diuen, perquè aquestes coses no passin. No crec que "l'home de la llibreta" que controla el pàrquing municipal del costat se n'hagi adonat per passar-ne un informe a la Casa Gran, prou feina té amb la seva tasca recaptatòria. Només faltaria.

¿A qui correspon, doncs, posar-hi remei? ¿A l'empresa constructora de l'edifici? ¿A la companyia subministradora? ¿La regidoria de Via Pública i té alguna cosa a dir, o no? ¿Els qui cada dia hi passem per sota amb el perill que això representa, a qui ens hem de dirigir? No ho sé. A qui correspongui, però, que s'afanyi. Simplement es demana un acte de responsabilitat, en benefici de l'estètica, i per damunt de tot, de la seguretat.

Felicitem-lo! Felicitem-los! Felicitem-nos!

2010-03-27T10:57:00.001+01:00

Felicitem-lo! Sí, hem de felicitar Enric Juliana. Enric Juliana ha estat escollit per ser el pregoner de les Festes de Maig d'enguany.
Felicitem-los! Cal felicitar, també, l'equip encarregat de triar la persona que amb el seu pregó ens anunciarà el començament de les festes. Un badaloní, professional de la informació de solvència contrastada i també amb reconeguts èxits editorials.
Felicitem-nos! Sí, felicitem-nos, alhora, tots els badalonins, tots, perquè quan als mitjans de comunicació hi faci acte de presència el nostre pregoner, ens en podrem sentir orgullosos, podrem treure pit, -com l'any passat, per exemple- ja que sortosament, la persona triada no forma part del conegut "esperpento nacional".

Blas Infante! Zorrilla! Enric Borràs?

2010-03-20T11:04:00.002+01:00

A l'edició del diari "El Punt" d'avui, s'anuncia la jornada de portes obertes de demà diumenge al "Teatre Blas Infante", per mostrar als badalonins la remodelació que s'hi ha dut a terme. Es tracta d'una molt bona notícia la recuperació d'aquest espai que porta el nom del polític espanyol Blas Infante Pérez de Vargas, fill de Casares (Málaga), considerat pel Congrés de Diputats d'Espanya i pel Parlament d'Andalusia, "El Pare de la Pàtria andalusa". Es comenta a la mateixa notícia, que aquest aquipament podrà donar resposta a les necessitats d'entitats i col·lectius de la ciutat i també podrà oferir actuacions professionals que complementin la programació del "Teatre Zorrilla". El "Teatre Zorrilla", batejat amb el nom del poeta i dramaturg espanyol José Zorrilla y Moral, fill de la castellana ciutat de Valladolid. També s'informa que el regidor de cultura ha apuntat que la programació del "Teatre Zorrilla" està tancada fins el mes de maig, però que treballaran amb la possibilitat que quan es defineixi la programació per a la segona meitat de l'any, es pugui fer alguna actuació al "Teatre Blas Infante" i fins i tot al "Teatre Principal", si el desenvolupament de les obres que s'hi estan fent ho permet. "Teatre Principal", aquest nom que no representa res ni ningú. Esperem que fent seva l'Ajuntament la reivindicació ciutadana en curs, aquests espai anomenat fins ara "Teatre Principal", de fet "Principal Cinema", pugui anomenar-se, "Teatre Enric Borràs" en honor del nostre insigne actor. Amb permís de Don Blas Infante i Don José Zorrila, és clar.

Joel Joan: Reflexió, memòria i coherència.

2010-03-06T16:38:00.001+01:00

Joel Joan va comparèixer com a representant de l'Acadèmia de Cinema Català -déu n'hi do la discreció del nom, val a dir-ho-, davant la Comissió de Política Cultural del dia 05/03/2010 per parlar del Projecte de llei del cinema.

Joel Joan, un dels promotors de Sobirania i Progrés, va dir: "Tard o d'hora hauriem d'afrontar, el fet que el cinema s'hauria de veure íntegrament en versió original subtitulada. Això sí, subtitulat al 50% de les dues llengües, que són dues, les llengües del País".

La veritat, que un dels promotors de Sobirania i Progrés digui que les llengües del País en són dues, és per fer-s'ho mirar. Senyor Joan, la llengua del País és una, només una, la catalana. Altra cosa és l'oficialitat, aleshores en són dues, i parlades però no oficials n'hi ha un fotimer. Cal tenir les coses clares.

Després, fa certa gràcia -per dir-ho d'alguna manera- sentir-lo parlar d'evitar el doblatge, per preservar la integritat de l'obra. Déu n'hi do, també. Potser els directors de fotografia i els operadors de càmera li enviaran algin encàrrec. Vol preservar l'obra original plantificant uns subtítols que malmetin la feina realitzada per la gent que treballa la imatge. Senyor Joan, jo respecto que hi hagi persones que prefereixin la versió original, i "versió original" ja ho defineix el terme: "Original". Ni doblatge, ni subtítols, ni res de res.

Sembla estrany, d'altra banda, que el senyor Joan, que forma part del col·lectiu d'actors, ataqui d'aquesta manera el sector del doblatge, format bàsicament per col·legues seus, fins el punt que la branca de doblatge està integrada a l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), que és qui vetlla, a nivell sindical, pels interessos dels actors.

Finalment, cal dir, que qui es mostra tan contrari al doblatge, quan va ser l'hora "d'exportar" la pel·lícula "Excuses" (2003) a les "Españas", no va dir pas que respectessin la versió original i que a Madrid, per exemple, l'assaborissin en català i subtitulada a l'espanyol. No, la pel·lícula, dirigida per Joel Joan i protagonitzada per ell mateix, Jordi Sánchez i Àgata Roca, va ser doblada a l'espanyol amb el títol de "Excusas", aquests protagonistes van ser doblats per Pepe Posada, José Javier Serrano i Núria Mediavilla, respectivament, excel·lents especialistes en aquesta faceta interpretativa. Però, és clar, la pela és la pela i no es podia anar per España marcant català.

Ah, me n'oblidava. Caldrà recordar al senyor Joan, que cada vegada que puja a un escenari a interpretar un paper d'una obra traduïda, està perpetrant un atac a la integritat d'aquella obra.

Senyor Joan, abans de dir segons què, cal reflexionar, tenir memòria, i per damunt de tot, ser coherent.

¿Sumem o paguem?

2010-02-28T00:23:00.008+01:00

En Ferran Falcó no para de fer reflexions al voltant de la B500. Reflexiona en el document "La Badalona que suma" i ho fa també en el seu bloc. Falcó diu que està contra el peatge de la B500 però que si es vol accelerar el projecte, probablement caldrà menjar-nos el peatge.

L'ERC local va organitzar una roda de premsa on els seus dirigents es van manifestar, una vegada més, totalment contraris a la creació d'aquest nou peatge. Tot això tenint en compte que ERC a nivell nacional, forma part del govern que proposa convertir la B500 en una via de peatge.

El PP de Badalona, a través del seu cap de llista, ja s'ha manifestat de manera reiterada també contrari al peatge tal com es pot observar a la fotografia.

¿Sumem? ¿Hi ha voluntat de sumar per fer costat als ciutadans? L'Ajuntament és qui ha de vetllar pels interessos dels administrats, però moltes vegades sembla que es dediquin a fer tot el contrari.

Ni problemes de temps, ni de nous projectes, ni començar de zero, ni deu anys més. El que han d'aconseguir aquestes tres forces polítiques locals que diuen estar contra el peatge, és traslladar aquesta aspiració al Parlament, sumar, aprovar-ho i tirar endavant.

El problema és, simplement, polític. El problema és, simplement, de voluntats. L'obra serà la mateixa. L'obra es pot començar quan estigui previst fer-ho, però sense els punts de peatge. Així de senzill. Ara només cal que a uns quants ciutadans d'aquest país, ens vulguin tractar com a ciutadans de primera, com els de Mataró i Granollers, per exemple, o com a ciutadans de segona.

¿Per a qui treballen?

2010-02-19T16:35:00.002+01:00

Diu que no es tracta d’un programa electoral i que només és “un conjunt de reflexions amanides amb alguna proposta concreta”.

Així comença un article del diari "El Punt", d’avui 19 de febrer amb el titular: “Falcó obre el debat electoral a Badalona i aposta per la gestió privada del port” i amb el següent subtítol: “Assumeix que la B-500 sigui de peatge i proposa que l’Illa Central sigui seu d’alguna multinacional”.

No sé si aquesta assumpció del peatge de la B-500 forma part de la reflexió o de l’amanida de propostes concretes, però depenent d’on ho enquadri, seria bo que o bé continués reflexionant, o bé descarregués l’amanida de vinagre.

En un principi CiU de Badalona apostava per la gratuïtat de la B-500, però ara sembla que Falcó se’n desmarca dient que la B-500 és necessària i que s’ha de tirar endavant encara que sigui de peatge.

Efectivament, la B-500 és necessària, molt necessària, però els ciutadans de Badalona, Maresme, Vallès Oriental... la volem amb el mateix peatge que paguen els ciutadans de Mataró, Granollers, Alt Maresme... a l’utilitzar la B-40 per passar el coll de Parpers: Zero euros. Qualsevol altre preu seria un greuge comparatiu gravíssim. B-500 sense peatges.

PSOE-C i ICV-EUiA ja s’havien manifestat a favor del peatge, ara sembla que s’hi suma CiU. Com es pot entendre que uns regidors elegits pels ciutadans de Badalona es posicionin en contra dels interessos de qui els paga el sou i no defensin la gratuïtat davant la Generalitat?

Molt senzill, perquè són càrrecs electes a través de les llistes dels partits i són els partits qui manen. Si es pogués elegir el regidor de districte de manera directe, amb llistes obertes, aleshorers defensarien els interessos dels ciutadans con autèntics lleons.

Tot arribarà.

Puigcercós... Puigcercós... Puigcercós...

2010-02-18T00:22:00.000+01:00

Puigcercós va demanar, ahir, el "sí" dels no independentistes a les cosultes populars del 28 de febrer, com a primer pas per sortir de la crisi.

Puigcecós predica el que no practica. Puigcercós, amb Esquerra, van tenir dues oportunitats per mostrar realment a quin costat carreguen, i ho van fer. I tant!
Puigcercós ja deu haver oblidat, o potser prefereix no fer memòria de dues dates molt concretes. Una del mes de juny i una altra del mes de desembre del 2009.
Puigcercós i Esquerra, en aquells moments, a l'hora de votar a la Mesa del Parlament si s'acceptaven o no les ILP's que feien referència a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, no van fer el pas endavant que ara preconitzen.
Puigcercós no pot haver oblidat, així com així, que la Mesa del Parlament va rebutjar les dues vegades -per unanimitat- admetre a tràmit les ILP's. I part d'aquesta unanimitat -en contra- la formava ERC.
Puigcercós s'hauria d'enrojolar quan ara demana a la bona gent que voti a favor de la Independència del País, quan sense immutar-se el més mínim, ells, ni tan sols van fer ús del dret a l'abstenció a l'hora de votar a la Mesa del Parlament i es van alinear amb els que ara -segons ell- tracten amb desdeny l'esforç de tantes persones.
Puigcercós... Puigcercós... Puigcercós... Qui estigui lliure de pecat...

Eixuga't i tornem-hi!

2010-02-15T21:35:00.001+01:00

Ernest Maragall diu: "Però avui per avui, Catalunya sembla que no ho vol, n'està fatigada, no recolzarà nous experiments, ni artefactes inestables." Ho diu fent referència al Tripartit, en una intervenció al Foro Nueva Economia el dia 10 de febrer.

En aquest mateix acte, demana "veu pròpia" dels socialistes catalans al congrés espanyol.

Com que es veu que no en té prou, el diumenge, a La Vanguardia, publica un article amb la capçalera "PSC y Catalunya" , on assegura que "el govern fa temps que va renunciar a un projecte integral de país".
En aquest article deixa ben clar que no ha de rectificar res i que tornaria a dir el que va dir, amb les mateixes paraules.

La reacció de Nicaragua no es fa esperar. Avui, -dilluns- executiva del PSOE-C, Montilla ha cridat a l'ordre al personal, Maragall dimiteix, Montilla el confirma, i aleshores Maragall rectifica el que -segons ell- fa vint-i-quatre hores no era rectificable i... Eixuga't i tornem-hi! De cul a la poltrona!
¿El Conseller Maragall ens enganyava fa una setmana o ens enganya avui? Fa una setmana treia pit, avui acota el cap davant la direcció del partit. Ja n'hi ha prou! Que no ens prenguin més per imbècils!

Que en serà de llarg, el camí fins el Novembre.

Ja pots xiular, si l'ase no vol beure.

2010-02-02T19:35:00.000+01:00

A la revista Bétulo d'aquest més de febrer, a la secció "Opinió", espai reservat als representants dels grups municipals, el regidor del PP Xavier García, amb les seves manifestacions continua reblant el clau.

Al senyor García tant li fa el seguit de dades que es van posar damunt la taula durant el darrer ple municipal, ell... continua parlant de les cataractes i/dels immigrants -que segons ell- colapsen les llistes d'espera.
Té un discurs tan pobre, tan limitat, que sembla un d'aquells ninos programats que porten els reis, i que, evidentment, sempre tenen el mateix repertori.
Al ple del 26 de gener, Ferran Falcó, en una dilatada, detallada i brillant exposició, va explicar al col·lega ideològic del senyor Anglada, que a la llista de 239 persones pendents d'operar-se de cataractes, amb poc menys de dos mesos d'espera, només hi havia 4 persones estrangeres.
El regidor convergent també va explicar que dels 9.220 ingressos registrats durant l'any 2009, només 49 eren persones estrangeres, i d'aquestes 49, 44 tenien targeta sanitaria o i havia conveni amb el país d'origen i només 5 eren estrangers sense cap mena de targeta ni conveni.
Però el senyor García, com si sentís ploure. La saviesa del refranyer és evident: "Ja pots xiular, si l'ase no vol veure."
I per acabar el seu escrit disciminatori, el senyor García continua dient que es troba a 2 regidors de guanyar les eleccions, i que si l'any 2011 és elegit alcalde, garanteix que primer seran els veïns de Badalona. Caldrà que abans de les eleccions expliqui, d'una manera clara, quins requisits s'han de reunir perquè "Ell" decideixi qui és veí de Badalona i qui no ho és. I també hauria d'explicar amb qui pensar sumar per governar la ciutat, perquè amb 9 regidors no n'hi ha prou.
Jo, des d'aquí, em comprometo a deixar de ser veí de Badalona si el senyor García -cosa poc probable- accedeix a l'alcaldia. No voldria pas que per aquests mons de Déu m'assenyalessin, recordant-lo a "Ell", quan m'identifiqués com a ciutadà badaloní.
Però, en el fons, estic convençut que entre tots, no permetrem que això passi. Ni "Ell" pot arribar tan amunt, ni Badalona tan avall.

A Badalona: "Teatre Borràs"

2010-01-23T12:00:00.001+01:00

Sembla que ja hi ha acord en el tema del bateig de can Fradera. Hi haurà un reconeixement conjunt a Frederic Xifré i Pompeu Fabra, segons explica Joan Soler i Amigó en un article a El Tot. L'enhorabona! Salvat, doncs, l'escull que podia representar aquesta decisió, i aprofitant l'època de donar nom a cada cosa, potser seria el moment de fer justícia a un altre insigne badaloní: Enric Borràs. És cert que el gran intèrpret del Manelic de Terra Baixa de Guimerà té un carrer amb el seu nom a Badalona, i cert és també, que el Círcol Catòlic va instituir com a trofeu del seu concurs de teatre, una figura del Manelic, però el que manca a la ciutat és un teatre que porti el nom de l'actor. Aprofitem, doncs, la remodelació del fins ara Teatre Principal (Principal Cinema), un local amb un nom totalment neutre, sense cap mena de vincle ni representativitat, per fer el canvi de nom i passar a anomenar-lo: "Teatre Borràs".

Grup al Facebook. A Badalona "Teatre Borràs"

Crema'l tu!

2010-01-22T23:40:00.001+01:00

L'Ajuntament de Badalona per mitjà de l'Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural, convoca el dotzè concurs Crema'l tu!, disseny de la figura del dimoni que cremarà a les Festes de Maig 2010. Posteriorment un constructor donarà forma al dibuix i es plantarà a la platja uns dies abans de la cremada, a la vista de tota la ciutadania.

El termini de presentació és el dia 5 de març de 2010

Bases del concurs Crema'l tu!

La dignitat

2010-01-22T15:50:00.002+01:00

Darrerament, s'ha parlat molt de dignitat. Tothom s'ha omplert la boca de dignitat. Tots han volgut defensar la dignitat de Catalunya. La dignitat del País, però, no es defensa a cop d'editorial ni a cop de discurs. La dignitat del país es defensa amb el treball diari, sense tants escarafalls.
La dignitat es defensa gestionant degudament les forces de l'ordre. La dignitat es defensa amb claredat i transparència a l'hora d'informar. La dignitat es defensa quan no es prometen consolats que ja existeixen. La dignitat es defensa mostrant la coherència entre el que es diu privadament i el que es diu públicament. La dignitat es defensa no acceptant traspassos de competències totalment buits. La dignitat es defensa dient no a finançaments que amb el posterior increment de l'IVA, no serveixen per res.
Però un cop demostrat que hi ha qui no coneix la dignitat, no ens quedarà més remei que, per aquesta dignitat, i a través de les urnes, foragitar el tripartit del govern del nostre País.

S'ha de predicar amb l'exemple

2010-01-14T16:25:00.000+01:00

Avui, més o menys a quarts de dotze, aquest furgó dels Voluntaris de Badalona, ocupava el pas de vianants situat just davant del Museu Municipal. Mal exemple, evidentment. I més, encara, quan es tracta d'un vehicle de l'Ajuntament.

El més curiós del cas és que, a la mateixa hora, a pocs metres hi havia l'agent de la llibreta controlant l'horari de l'aparcament, per aconseguir, probablement, el cent per cent de la productivitat a final de mes. Però, és clar, la seva missió no és la de sancionar col·legues de la casa gran, i fa la vista grossa.

Suposo que no deu ser massa agosarat pensar ue si en aquell moment hagués aparegut "el cotxe fantasma", també hauria fet la vista grossa, o en aquest cas: "la càmera grossa" L'exemple, ha de començar per dalt de tot.

* Les dues primeres fotografies són d'aquest matí. La del "cotxe fantasma", s'ha obtingut a la xarxa.

¿I les de casa què hi diuen?

2010-01-09T17:20:00.001+01:00

M'agradaria saber que en pensen les companyes de grup parlamentari de Joan Ferran: Manuela de Madre, Montserrat Tura, Carme Figueras, Lidia Santos, Caterina Mieras, Consol Prados, Rocio Martínez, Montserrat Capdevila, Judit Carreras i Palmira Arcarons, Marina Geli, Agnès Pardell, Marta Camps, Núria Segú i Núria Ventura de la felicitació de Nadal i Any Nou que ha publicat al seu bloc, amb la foto que acompanya aquest post.
També estaria bé saber què n'opinen: Anna Simó, Marina Llansana, Maria Teresa Aragonès i Maria Pilar Dellunde, Maria Mercè Roca, Carme Capdevila i Marta Cid, del grup d'ERC i Dolors Camats, Maria Dolors Clavell, Laia Ortiz, Mercè Civit i Laura Massana, d'ICV-EUiA, grups que donen suport al govern.
Cal dir que l'any passat, el "croster" Ferran ja va anar d'aquest pal, però van passar coses estranyes: "Sense paraules" i "Joan Ferran: Pixar fora de test"
O potser sóc jo que m'ho miro malament i està relacionat amb el tema de la paritat. Vés a saber.

¿ERC ha de canviar els Estatuts?

2010-01-08T14:00:00.002+01:00

Segons que informa el diari Avui, ERC preguntarà als votants si ha de condicionar pactes de govern a la convocatòria d'un referèndum per la independència.

Jo em pregunto: ¿Tenen alguna validesa els estatuts d'una formació política? ¿Uns estatuts han de de ser punt de referència? ¿Es poden adoptar posicions en contra del que assenyalen uns estatuts?

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana diu: Estatut 2 [sovint en pl] Conjunt de disposicions que tenen força de llei per a l'organització i el govern d'un cos, d'una col·lectivitat. Els estatuts d'una societat, d'una acadèmia. (GDLC)

No ho sé. En aquest moment estic desorientat. He agafat els Estatuts d'ERC, (14/06/2008) i en el Títol Preliminar - Article 1, he pogut llegir: "Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit polític fundat el 1931 que propugna la unitat territorial i la independència de la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, mitjançant la construcció d'un estat propi en el marc europeu... "

Més clar, l'aigua. Després de llegir aquestes primeres línies dels Estatuts d'Esquerra em demano: ¿No queda clar cap on han d'anar els pactes de govern? ¿Cal preguntar a la militància sobre un tema on una de les respostes es pot contradir amb els Estatuts? Ei, cap problema, i si no interessa la independència, s'han de canviar els Estatuts.

Vividors miserables

2010-01-07T20:38:00.001+01:00

La nit post-reis, o sigui ahir, sense adonar-me'n, em vaig quedar sol, entretingut amb els regals -durant el 2009 es veu que em vaig portar prou bé- i de tant en tant em dedicava a fer allò del zàping televisiu.

Ja era tard, francament tard, o d'hora, depèn de com és miri, faltaven pocs minuts per les tres, quan al anar saltant de canal en canal en vaig aturar a Telecinco, aquella televisió tan nostrada.

Hi havia una noia que no parava d'incitar als espectadors a trucar, dient-los que si coincidia la seva trucada amb el moment que ella aixecava el telèfon, s'endurien un premi de prop de 50.000 €, quantitat que de mica en mica va arribar, finalment, a 60.000 €.

Vaig voler veure quin era el final d'aquesta història. Fet i fotut es va acabar a les quatre tocades, -la foto és de les 03:50- quan ella va despenjar el telèfon i a l'altra banda i havia un home disposat a respondre a la demanda: "Sabes los nombres?". El joc era tan complicat com formar tres noms d'home amb tres combinacions de lletres que apareixien constantment a la pantalla: "MARGEN", "NADA" i "QUIEREN". L'home, a través del telèfon i amb tota la il·lusió respon: "German, Adan i Enrique".

I ara be el fi de festa. La morena li demana al "concursant" que li digui quatre lletres. Ell comença a respondre "A... B..." i sense deixar-lo acabar la noia treu un cartell de dins un sobre. No hi havia ni la A, ni la B, per tant: "Lo sentimos mucho, hasta la próxima". Y aquí es va acabar el concurs.

La gent truca que trucaràs, paga que pagaràs durant hores, gent que deu trucar per mirar de treure's el ventre de penes, gent que no es ni capaç d'adonar-se de l'aixecada de camisa que aquest "joc" representa.

¿Les autoritats no hi poden fer res? Això segurament deu ser legal, però... és moral? S'hauria de tallar d'arrel que uns vividors miserables ingressin diners gràcies a la misèria i a l'engany.

La transversalitat necessària

2010-01-04T23:23:00.005+01:00

Seguint l'enllaç es pot llegir el post que com a "Convidat de la setmana" he publicat a "El Bloc Gran del Sobiranisme"

"La transversalitat necessària"

Bon any!

2009-12-31T14:00:00.004+01:00

Si no hi ha casa per tal moble...

2009-12-27T11:55:00.002+01:00

Avui el diari El Punt informa que el veïns del Mas Ram s'han molestat amb un díptic que ha distribuït la Penya. La causa del malestar és la possible instal·lació d'un supermercat dins l'urbanització.

El primer punt és saber quina qualificació tenien aquests terrenys quan els veïns van fer la compra dels seus. Si aleshores ja eren uns terrenys destinats a un centre comercial, els veïns poca cosa hi deuen poder dir. Però segons que informa El Punt, aquests terrenys haurien de passar per una requalificació, i sembla que aquesta informació l'avala l'Ajuntament després de fer la pertinent consulta a la Generalitat.

El segon punt és que ens trobem amb una altra possible requalificació de terrenys en benefici de la Penya. Primer els terrenys de Can Mora, a Canyet, i ara els del Mas Ram.

En el mateix article es comenta que el president Villacampa ja ha alertat que el futur econòmic de la Penya serà viable si aquests dos projectes tiren endavant.

Doncs no poden tirar endavant. La ciutat el que sí podria fer, és destinar una partida anual en concepte d'ajut al Club Joventut Badalona, assignant-li la quantitat que consideri oportuna el Ple Municipal.

El que no pot ser és anar requalificant terrenys a tort i a dret per mantenir, tot i que sigui el primer club de bàsquet de la ciutat, una societat anònima.

Si no hi ha casa per tal moble... potser cal fer una reflexió.

Posts sobre Can Mora:

"Alguna cosa fa olor de podrit a Badalona"

"L'agost a Can Mora? No, gràcies"

"De La Plana a Can Mora: Seixanta anys d'ajuts"

"Perill: Circulació en dos sentits"

2009-12-24T14:06:00.002+01:00

Premis Turnemi 2009

2009-12-24T13:30:00.005+01:00

Jordi Albaladejo, ha adjudicat, per segon any, els premis "Turnemi", uns premis simbòlics dedicats als blocaires badalonins.

Enguany, els guardonats han estat: Miquel Estruch (Millor bloc polític), Andreu Mas (Millor bloc d'opinió) per "El clos de la torre" i Oriol Lladó (Millor bloc de cultura) per "Retalls d'asfalt".

Felicitats als "turnemiats".

Faci-s'ho mirar vostè, senyor Casals

2009-12-21T22:34:00.002+01:00

"Si Catalunya és incapaç d'omplir el camp, potser que ens fem mirar això de la nació catalana"

El senyor Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol, per més que s'ho proposi, no aconseguirà dir-ne una de més grossa. Només faltaria que s'hagués de qüestionar la nació catalana a la vista de la quantitat de gent que va a veure un partit de futbol.

L'aficionat al futbol ha passat sempre d'aquests partits. Qui omplia el camp eren els seguidors de les seleccions rivals i la gent reivindicadora de les seleccions nacionals. El senyor Casals potser no s'ha plantejat que una bona part d'aquesta gent que reivindica les seleccions pròpies, probablement aquests darrers dies s'ha adonat que és millor maldar per aconseguir un estat propi, que es l'única manera de tenir seleccions de debò i tot el que comporta la independència.

És a l'inrevés, senyor Casals, la gent ja n'està farta dels partits de costellada, la gent el que qüestiona són aquests partits pactats amb el president de la Federación Española de Futbol, i que no serveixen per res. La gent ja s'ha cansat de tanta subordinació.

Faci-s'ho mirar vostè, senyor Casals.

El col·legiat Rossell

2009-12-20T16:30:00.000+01:00

Aquest matí he anat al poliesportiu de La Plana -on hi feia un fred que pelava- a veure un partit de bàsquet de Categoria Territorial que disputaven el Círcol Catòlic de Badalona i el Valldemia de Mataró.

L'ambient glaçat, les graderies gairebé buides, el partit no passarà a la història, però... sort que el col·legiat encarregat de dirigir-lo, el senyor Rossell, hi ha posat l'escalfor que ens faltava.

Un àrbitre que des del primer minut ha sabut estar al seu lloc fent-se respectar en tot moment, imposant la seva autoritat -que no s'ha de confondre amb autoritarisme-, i així ha aconseguit guanyar-se el respecte dels jugadors durant els quaranta minuts. D'uns jugadors, tot s'ha de dir, de categoria sènior.

A canvi, el senyor Rossell, ha estat dialogant en tot moment, donant explicacions del seu criteri arbitral cada vegada que algun dels jugadors es mostrava correctament disconforme amb alguna de les seves apreciacions.

Al final del partit el resultat ha estat favorable a l'equip local per un punt de diferència, sense que els visitants es puguin queixar de l'actuació del senyor Rossell, de la mateixa manera que els locals no en podrien tenir cap queixa si a darrera hora el partit hagués caigut cap el costat dels mataronins.

Ha estat un autèntic plaer poder presenciar l'actuació del senyor Rossell. Tant de bo hi haguessin més àrbitres capaços de dirigir els partits de manera tan didàctica. Habitualment tothom parla dels àrbitres per queixar-se'n, per tant crec que és just parlar-ne, també, quan es presencia una actuació exemplar.

Artur Mas i la llei de Soló

2009-12-19T11:25:00.000+01:00

He llegit el post de David Morgades a El Bloc Gran Del Sobiranisme: "Mas i el dilema etern".

A mesura que anava avançant en la lectura em venia a la memòria un text del segle IV a.c. Una llei del més famós dels set savis de Grècia: Soló. La llei deia:

"Si s'esdevé que per motiu de discòrdia o dissentiment es promou entre els ciutadans un aldarull del qual sorgeixen dos partits contraris, i si es van engrescant els de l'una i l'altra banda fins el punt d'agafar les armes i lliurar entre ells un vertader combat, el qui durant la pública revolta no s'hagi decantat per un partit o l'altre, ans s'hagi retret i escapolit al dany comú a tots els ciutadans, serà castigat amb la pèrdua de la seva casa, de la pàtria i de tots els bens de fortuna, i a més, amb la pena d'exili i proscripció" (Les nits àtiques. Llibre II, pàg. 99-100)

Més clar, l'aigua. S'ha de prendre partit.

Badalona decideix

2009-12-18T20:09:00.003+01:00

Sembla que, per fi, a Badalona ja hi ha moviments per tal d'organitzar la consulta sobre la Independència. El primer senyal és la creació al Facebook d'un grup anomenat "Badalona decideix". A la descripció del grup hi diu:

"Badalona, tercera ciutat de Catalunya no pot donar l'esquena a les consultes per la Independència. Cal doncs prendre l'eina que tot ciutadà d'aquest país té, el seu VOT! Ciutadà de Badalona!! Adhereix-te a la consulta per la Independència a la nostra estimada Ciutat, fem pinya, fem país, fem ESTAT!! Vota a Badalona per la Independència"

És un primer pas.

Percentatges... percentatges... percentatges...

2009-12-17T19:45:00.002+01:00

Parlaré de percentatges. Només de percentatges. Artur Mas s'ha cansat de repetir una vegada i una altra que va guanyar les eleccions al Parlament del 2006. Efectivament, CiU va ser la llista més votada, va obtenir el recolzament del 17'59% del total del cens.

El Tritrencat governant (PSOE+ERC+ICV+ICV-EUiA) suma el 28'09% del cens electoral català, repartit de la següent manera: PSOE: 14'96%, ERC: 7'82% i ICV-EUiA: 5'31%, i és clar, aquest 28'09% és suficient perquè Montilla sigui President, havent obtingut menys del 15% del recolzament dels ciutadans cridats a votar.

D'altra banda C's festejava la seva entrada al Parlament després d'obtenir l'1'69% del cens electoral, i semblaven uns resultats de traca i mocador.

A darrere hora, i amb un 5'31% ICV-EUiA ha aconseguit doblegar als socis de govern en el tema de la Llei de Successions. Amb el 5'31%, sí senyor.

Després d'observar aquests percentatges, he de considerar que el 24'37% sobre el cens, a favor del Sí, el diumenge 13D, és un resultat més que bo. És un resultat fantàstic.

Evidentment no cauré en l'error d'extrapolar aquest resultats. Simplement he volgut parlar de percentatges pensant en tots els que aquests dies, han dit el que han dit.

Ah! I si algú continua amb la polèmica de la participació el que ha de fer és anar a votar. Voti el que voti. Perquè és clar, després, qui s'absté... que s'abstingui.

Regicidi en un moment desafortunat

2009-12-13T11:25:00.001+01:00

Llegeixo el post Regicidi a Hospitabulis. Llegeixo el que ens diu Jordi Ballesteros i també les opinions que hi ha a continuació i l'enllaç amb El Punt.

Després de molts anys exercint de monarques a la cavalcada de reis, s'han carregat en Josep Maria i l'Antonia.

A veure, anem a pams. D'una banda és una autèntica marranada, permeteu-me l'expressió, que després de tants anys, quan Badalona inicia l'any sent Capital de la Cultura Catalana i amb la transmissió de la cavalcada a través de TV3, pim-pam, se'ls carreguin per decret. De qui?

D'altra banda, en Josep Maria manifesta a El Punt: "Ens han dit que volen uns Reis més professionals que llueixin més per la tele". Això ja ho supera tot. A més a més menyspreu. Doncs si tanta manca de professionalitat i lluïment hi havia fins ara, s'han de demanar responsabilitats a qui correspongui, perquè déu n'hi do els anys que han trigat a adornar-se'n.

Ara bé, dit això, hi ha un altre tema. El de la perpetuació en l'activitat. Probablement hi ha d'altres ciutadans que els agradaria poder ser monarca -d'orient és clar- encara que fos només una vegada a la vida. No em sembla just que durant anys i panys siguin sempre les mateixes persones les encarregades de fer brillar els ulls dels menuts la vigília de la diada de reis. Però el moment del relleu... no era precisament aquest.

En Joan, en José, i el síndrome d'Estocolm

2009-12-12T16:57:00.000+01:00

La Vicky, companya de feina, un dia em deia: "Si em toca la grossa de la loteria europea, quins caps de setmana! I quines vacances!" Jo li vaig dir: "Vicky, no estàs preparada per tenir milions. Si et toca la grossa, per tu, s'hauran acabat els caps de setmana i les vacances. Viuràs una festa diària."

Ahir, Joan Herrera, secretari general d'ICV i candidat a les pròximes eleccions al Parlament català, deia fent referència a les consultes convocades per demà, que els catalans on ens juguem els quartos és en la sentència del TC sobre l'Estatut.

Avui, José Zaragoza, secretari d'organització del PSOE de Catalunya deia que els que sempre estan en contra dels avenços de Catalunya en l'autogovern utilitzaran les consultes d'aquest cap de setmana en contra de l'Estatut.

Herrera i Zaragoza estan tan poc preparats per afrontar l'esdevenidor del nostre país, com la meva companya Vicky ho estava per convertir-se en milionària.

Joan, José, no cal que us preocupeu tant pel TC, per l'Estatut i pel que diguin els que estan contra els avenços de Catalunya. Amb la independència s'hauran acabat tots aquests entrebancs. El dia que deixeu de patir el síndrome d'Estocolm ja us n'adonareu.

Que es mullin! Uns... i altres.

2009-12-10T15:00:00.006+01:00

La premsa ha informat que l'agrupació local de Convergència Democràtica de Catalunya ha recuperat la branca juvenil, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).

La premsa ha fet saber que Roger Espí, nou cap de la JNC a Badalona, s'ha presentat garantint molta il·lusió i moltes ganes de treballar

La premsa ha explicat que l'actes de presentació va comptar amb la presència del president de la JNC, Gerard Figueres, que va lliurar als refundadors locals "el cap i el cor" de la JNC: els estatuts i l'estelada.

La premsa, a més a més, ha deixat constància que el nou col·lectiu va ser apadrinat en la presentació, per l'actual president de CDC, Martí Sánchez (que va pertànyer a la JNC durant tretze anys), i pel líder del grup municipal de CDC, Ferran Falcó.

La premsa no ens ha pogut dir, però, després d'aquesta escenificació amb foto inclosa "marcant estelada", quina és la posició de CDC-Badalona vers les properes consultes independentistes.

Estaria bé que tant CDC com la resta de partits polítics amb representació al consistori, expressessin amb claredat, en un ple, quins donen suport a les consultes i quins no.

Es tracta, simplement, de saber amb qui ens juguem les garrofes. Que es mullin! Uns... i altres.

El senyor García

2009-11-28T12:25:00.000+01:00

Acabo de llegir, a la Revista Bétulo corresponent al mes de desembre, les opinions dels representants dels grups municipals.

Francesc Serrano (PSOE), Ferran Falcó (CiU) i Mateu Chalmeta (ERC) és exposen una valoració de la feina feta i de la que queda per fer, amb un punt en comú: La propera remodelació de l'estació de RENFE amb una inversió de més de 4 milions d'euros (uns 700 milions de les antigues pessetes). Repàs de caire positiu, evidentment, el de tots tres, en tractar-se dels grups presents a l'equip de Govern.

Carles Sagués (ICV-EUiA), parla exclusivament de la remodelació de l'estació de RENFE. Cal recordar que l'obra ha estat un dels cavalls de batalla d'aquest grup durant molts anys i ara celebren que s'hagi aconseguit aquest compromís, que l'emmarquen com un èxit col·lectiu.

Xavier García (PP), com sempre, va per lliure, barrejant peres amb pomes, fotent aigua al vi... i el que és més greu, també com sempre, fent demagògia.

Comença engegant el ventilador dient que no parlarà de la possible trama de corrupció que esquitxa Badalona, però que ja tindrà temps per parlar-ne, i para el ventilador. Si no ha de parlar del tema no sé perquè en fa esment, potser per allò "d'esquitxar" una mica, és clar.

Continua parlant de beques de menjador, -que és el tema base de l'article- de famílies de Badalona -de casa com diu ell- que no els arriben les beques, enfrontant-los als immigrants il·legals (?) -que segons ell, sí reben beca-, com si els immigrants -il·legals o no- no fossin de Badalona. Diu també, que després tant l'alcalde com la resta de grups polítics el titllaran de racista.

I aprofita aquesta darrera referència a la immigració per deixar anar una mentida que pel que sembla continuarà utilitzant i a la que ja vaig fer referència en un post del 23 de maig. Aleshores vaig pensar que al senyor García li calia un repàs de sumes i restes, però ara veig que no, el que deu voler és emular a Jim Carrey a "Mentider compulsiu", però compte, que això és una malaltia.

El senyor García diu que només el separen dos (2) regidors de guanyar les eleccions municipals del 2011. I afirma que si d'aquí a dos anys és alcalde de Badalona, garanteix que primer seran els de casa.

Dues matisacions per acabar.

Primera: Menteix. No el separen dos regidors de guanyar les eleccions, actualment el PP compte amb set (7) regidors i amb dos més en sumaria nou (9), i amb aquest nombre ningú li garanteix ser el vencedor de les eleccions i molt menys aconseguir l'alcaldia.

Segona: Diu que si és alcalde, primer seran els de casa, fent una clara diferenciació entre els que ell deu considerar autòctons i immigrants. Si diu que no és racista... no seré pas jo qui li dugui la contraria.

I per cert, si arriba a l'alcaldia -déu no ho vulgui-, no seria millor que enlloc de discriminar els nouvinguts, augmentés el pressupost per menjadors? No, és clar, potser no podrà, perquè ja s'ho haurà gastat regalant llibres de text als alumnes, tal com va garantir el dia 11 de juny. A tots, o només als de casa?

El pregó 2010, amenaçat?

2009-11-14T10:30:00.001+01:00

He llegit la carta que el primer tinent d'alcalde i regidor de govern, Ferran Falcó, va dirigir a Jorge Javier Vázquez, felicitant-lo per haver obtingut el premi Ondas d'enguany, com a millor presentador.

La carta en qüestió ha provocat una certa polèmica entre els qui consideren que el guardonat no és mereixedor d'aquesta felicitació des de la casa gran de la ciutat, degut al tipus de programa que presenta, i els que d'altra banda els sembla una iniciativa prou lloable. Fins i tot un grup creat a la xarxa social Facebook, demana que el premiat faci el pregó de les Festes de Maig del proper any: "Jorge Javier Vázquez pregonero de las Fiestas de Badalona 2010".

Francament, que l'ajuntament, l'alcalde, o el primer tinent d'alcalde felicitin un popular personatge televisiu vinculat a la ciutat, per haver obtingut el premi Ondas, tampoc ho veig tan greu, per controvertit que sigui el programa que presenta. Fins i tot en podríem dir allò de... políticament correcte.

Ara bé, d'aquí a la possibilitat d'encarregar-li el pregó de les Festes de Maig... ui, ui, ui! Però mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, i molt menys si tenim en compte que l'any 2010 Badalona serà Capital de la Cultura Catalana i encara podria ser que algun il·luminat pensés que presentant aquesta mena de programes, Jorge Javier Vázquez fa prou mèrits per ser pregoner, bàsicament per la seva gran aportació a la cultura, sobretot a la catalana.

Xoriços? v. Xoriço!

2009-11-12T18:30:00.003+01:00

No seré pas jo qui es manifesti sobre la culpabilitat o innocència dels imputats en el "cas Pretòria". D'entrada cal respectar la presumpció d'innocència de les persones, i serà la justícia qui es pronunciï, i si es demostra que els imputats són culpables, aleshores, podrem dir ben alt i clar que es tracta d'uns xoriços.

D'altra banda tenim el "cas Palau", aquí no hi ha dubtes. En Millet, el xoriço Millet, ha confessat. Ha reconegut haver ficat la mà a la caixa, però...

Estaria bé que algú expliqués, amb paraules entenedores per a tothom, com pot ser que persones de les quals encara no s'ha demostrat la seva culpabilitat siguin mantingudes "entre reixes", i per contra, a un "xoriço confés" se'l manté en llibertat. Hi ha coses que els pobres mortals no entenem.

"B-500 sense peatges"

2009-07-14T22:15:00.003+02:00

Avui és podia llegir la notícia a "El Punt". La Generalitat ha encarregat a l'empresa pública Tabasa la construcció, la gestió i el manteniment, del futur desdoblament de la B-500.

Avança també el diari, que l'opció més probable entre Badalona i Tiana, és la de Tiana per la Vall de Montalegre.

I el més important. El titular de la notícia avisa que aquesta nova via podria ser de peatge. ¿De peatge? La nova B-500 seria l'equivalent a la B-40 que comunica el Mareme -per Mataró- amb Granollers a través del túnel de Parpers, i aquesta via és totalment gratuïta. ¿Per què, doncs, hauria de ser de petage el desdoblament de la B-500?

Malament si abans de començar l'obra ja es parla de la possibilitat d'establir un peatge. Segurament aquesta és la primera i única cosa que ja deu tenir clara aquest estol de polítics que tant es preocupa per nosaltres. De fet ja es contempla que: 'Tabasa podrà percebre dels usuaris, per la utilització de les instal·lacions viàries de la B-500, les tarifes corresponents, d'acord amb el sistema i els imports establerts en el pla econòmic i financer'.

Hem de començar a dir: "B-500 SENSE PEATGES" abans no ho donin per fet.

... sense mestressa.

2009-07-05T09:45:00.003+02:00

El que està passant, i cada vegada amb més assiduïtat, converteix l'acció de govern del Tripartitt català, en allò que antigament se'n deia "una casa, de senyores que fumen i et tracten de tu, sense mestressa".

Quan no es té la majoria suficient per governar, s'han de buscar, evidentment, acords puntuals amb altres formacions o bé haver aconseguit, de bell antuvi, formar un govern estable de coalició.

A Catalunya som peculiars fins i tot en això. Vol governar el partit que no ha guanyat les eleccions, i per fer-ho, s'inventen el Tripartit, que anomenen "pacte catalanistea d'esquerres" i que més endavant es coverteix en el ja conegut Tritrencat.

En primer lloc, els que teòricament són els més catalanistes d'aquest "pacte nacionalista d'esquerres", ERC, autoanomenats independentistes, amb la força que els dona el suport popular dels vots independentistes obtinguts a les urnes, lliuren la Presidència del País al PSOE-C, reconegut, això sí, partit sobiranista arreu de les Espanyes. Com a prova d'això, tenim el darrer pacte a Euskadi amb el PP per foragitar de la Lendekaritza al PNB.

D'altra banda, la constatació del trencament d'aquest pacte, la tenim cada vegada que els diputats de PSOE-C vota, a Catalunya en un sentit, i els seus vint-i-cinc "dipuflers" ho fan en sentit contrari a les Cortes Españolas quan es vota el mateix.

Però ja no només és això, és que també en el Tripartit, perdó, Tritrencat, cadascú va per on li sembla, i les darreres votacions ho han demostrat. El PSOE-C ha votat conjuntament amb CiU la Llei d'Educació de Catalunya, amb ICV-EUiA en contra, i d'altra banda, es va rebutjar la ILP sobre els transgènics amb els vots de PSOE-C, CiU i PP, amb els vots favorables dels dos "socis de govern": ERC i ICV-EUiA.

Si això és un exemple se seriositat, de rigor, i de pacte, que algú m'ho expliqui, encara que sigui la mestressa. Si és que la troben, és clar.

El súmmum del cul sec.

2009-06-27T09:51:00.003+02:00

Jordi Pujol, segons que informa el diari "El Punt", diu que entén els independentistes, però no ens donarà suport.

Jordi Pujol diu que entén perfectament les demandes pel dret a decidir d'exconsellers dels seus governs com Agustí Bassols o Max Cahner, però no assistirà a l'Acte de Sobirania d'avui davant el Parlament.

Jordi Pujol diu que 'l'independentisme no té sortida i el no independentisme també ho té difícil, per tant, ara és un moment realment molt complicat.'

Joird Pujol diu que, 'per ara' Catalunya no pot esperar 'grans coses positives' de Madrid, però en el futur 'això pot canviar' si l'estat 'baixa de l'ase'.

Després de totes aquestes observacions, Jordi Pujol no cal que digui res més. De fet, no ha dit res més que el de sempre: Ni sí ni no, ni blanc ni negre, ni or ni plata. És a dir, continua sense mullar-se el cul. D'això se'n podria dir: 'El súmmum del cul sec'.

Qui es mullarà el cul, com sempre, és la societat civil, que també com sempre, avui donarà resposta multitudinaria a classe política, en l'Acte de Sobirania que es durà a terme davant el Parlament de Catalunya, i que començarà a les 5 de la tarda a l'Arc de Triomf. Ens trobarem allà.

I que ningú ho dubti: Si sumem, guanyem!

Mamella, menjadora, el que sigui... sempre amorrats.

2009-06-22T23:27:00.008+02:00

La veritat és que per aquest post no cal trencar-s'hi gaire les banyes. Jo diria que fent arribar l'enllaç de la notícia n'hi ha més que prou. Els polítics són així. Nyam, nyam, nyam... "ICV recoloca una regidora de Badalona"

La voz de su amo

2009-06-22T00:40:00.004+02:00

Hi ha vegades que els blocaires no l'encertem a l'hora de triar la part gràfica que ilustra els nostres comentaris. L'apostol badaloní de la democràcia i la llibertat d'expressió, Cosme Modolell, en el seu darrer post amb el títol "Ja era hora!!!", no l'ha encertat amb la foto escollida. Jo diria que la que acompanya aquest post, li escau de totes totes. Si vol, la pot "copiar i enganxar". Fins i tot li anirà bé per qualsevol altre tema que toqui.

Fantasmes a Ràdio Ciutat de Badalona?

2009-06-16T16:35:00.001+02:00

Un dels tertulians del programa "Cinc Minuts Més" de R.C.B. Miguel Jurado, denunciava aquest matí, en directe, des de la mateixa tertúlia, la propera desaparició del "Cinc Minuts Més" ja que, segons ell, al Govern de la Ciutat no li agrada tal com funciona el programa, doncs tothom hi pot dir la seva. Jurado ha qualificat aquesta decisió d'antidemocràtica i feixista.

Per acabar de reblar el clau, també ha comentat que de moment el que ja s'havia decidit, era eliminar la participació en directe dels oïdors, a través del telèfon.

En principi, sembla poc creïble que al segle XXI puguin ser certes les asseveracions del senyor Jurado, no es poden veure aquesta mena de fantasmes, i menys en un mitjà d'informació públic que pertany a un Ajuntament amb un equip de Govern format per uns partits que no haurien d'aixecar dubtes pel que fa al tema de la censura.

Immediatament he trucat al 93.395.40.04, telèfon habitual per intervenir en directe, i en cap moment, durant el temps de la tertúlia han atès cap de les meves trucades, però no només ho han atès la meves, no en deuen haver atès cap, perquè de nou a deu del matí no n'ha entrat ni una en directe.

Aleshores he recordat que a l'nici de la tertúlia no s'havia fet públic, com es fa normalment abans de començar, el telèfon de participació. He de confessar que des d'aquell moment, jo també he començat a veure fantasmes.

Seria bo un aclariment per part de qui correspongui, per esvair visions d'aquest tipus, ja que en un mitjà de comunicació públic no hi pot haver ni la més mínima sospita de manipulació o dirigisme informatiu.

Amorrats a la menjadora

2009-06-15T12:41:00.008+02:00

"Els republicans plantaran Rodríguez Zapatero en la inauguració de la T-1".

Aquest és el titular d'un article del diari "El Punt" on s'explica que ERC ha declinat la invitació a assistir a la inauguració, demà, de la nova T-1 de l'aeroport del Prat.

A qui volen enganyar? Planten Zapatero, però continuen donant suport de manera incondicional al PSOE-C, que és qui amb els seus 25 diputats a Madrid el manté a La Moncloa.

No s'entén, oi? I tant que s'entén? No assistint a la inauguració, ERC a Zapatero li farà el lleig però no li farà mal. Li farien mal deixant de donar suport al PSOE-C, però d'aquesta manera també en sortiria perjudicada Esquerra ja que es quedarien sense menjadora.

I així ens va. Mentre es continuï actuant en clau de partit i no en clau de País, malament rai. Cada vegada és més clar que qui haurà d'agafar el timó és la societat civil, perquè si ens hem de refiar dels partits...

"El terme socialista ja no vol dir res"

2009-06-12T07:56:00.000+02:00

Per més que el "Nostradamus" del socialisme badaloní -Cosme Modolell- s'entesti a dir el contrari, les coses han començat a anar de tort al món socialista. I així ho reconeix el PS francès, 'Si no canviem, morirem i ens extingirem', va dir Manuel Valls, important membre del PS. Altres membres destacats de la mateixa formació diuen que veuen el partit a les portes de la 'necrosi'. Tot això es pot llegir a "El País", diari gens dubtós a can socialista. I el diari "Avui" es fa ressò d'unes paraules del mateix Valls, al Libération: 'El terme socialista ja noi vol dir res'.

Tenen un morro...

2009-06-12T01:06:00.005+02:00

"El termini del 31 de desembre és improrrogable. L'acord ha d'entrar en vigor l'any 2008". Això deia la declaració de la Comissió Executiva del PSOE-C aprovada el 15 de desembre. Aquesta era la totalitat del text:

"La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.Ho fem per tal de no perjudicar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i Espanya .

• Que es veurien perjudicats per la inestabilitat política i econòmica que es generaria.

• Que es veurien privats d´uns pressupostos que serveixen per combatre la crisi, per impulsar les polítiques socials i per augmentar de forma significativa la inversió pública de l´Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut : 4626 milions d´euros.

D´aquesta manera, no donem per finalitzat el procés negociador del nou sistema de finançament.Un procés que ha d´acabar abans de finals d´any.Ha d´acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l´Estatut i que sigui just per a Catalunya.El termini del 31 de desembre és improrrogable . L´acord ha d´entrar en vigor al 2009.Donem per fet que l´acord es produirà.Si es donés el cas, que no desitgem en absolut, que no s´arribés a un acord; si s´evidenciés que el Govern d´Espanya no tingués voluntat de complir l´Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornarien a ser com abans .Som plenament conscients de la transcendència de la nostra decisió.Ens devem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esperen de nosaltres fermesa, intel·ligència i, sobretot, resultats.Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i l´exercirem en tot moment, pensant exclusivament en l´interès de Catalunya i no en la comoditat o la incomoditat del PSC o del PSOE.

Barcelona, a 15 de desembre de 2008."

Tot això es deia després de tots els incompliments que es duien a l'esquena. Doncs després d'incomplir novament amb la data del 31 de desembre, ara es despenja l'amo del tros socialista i amenaça al govern de la Generalitat que si no hi ha acord el 15 de juliol, tururut viola.

Sense comentaris. Els uns, tenen un morro que se'l trepitgen, i el botifleig dels altres, ja ha arribat a límits insostenibles.

Josep Valls i Pla, una placa al "seu" Pont.

2009-05-30T23:41:00.006+02:00

Ningú en donava un duro, ja l'havien sentenciat, però el dia cinc de juny l'Alcalde de Badalona inaugurarà la Jornada Internacional Pont del Petroli. "El Pont del Petroli: Una infraestructura costanera al servei de la ciència i la societat", acompanyat de Joan Pau Sierra, Director del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC.

Després hi haurà ponències del Dr. Yoshiaki Kuriyama del Port and Airport Research Institute (Japó), del Dr. Peter Nielsen de la University of Queensland (Austràlia), del Dr. Jane McKee Smith, US Army Engineer Research an Development Center (USA) i del Dr. Agustín Sánchez-Arcilla del Laboratori d'Enginyeria, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC.

I finalment la cloenda anirà a càrrec de Mercè Rius, Regidora de Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Badalona, de Joaquim Ibáñez Fanes de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya i de Frederic Ximeno i Roca, Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

I tot això passarà, no ho oblidem, gràcies a la tossuderia de Josep Valls i Pla, que va lluitar incansablement per salvar el pantalà. Ara, enmig de tants doctors presentant ponències, de tants polítics sortint a la foto, i en plena recuperació del Pont del Petroli, la ciutat ha d'agrair aquesta tossuderia d'en Josep, almenys amb una placa commemorativa, al Pont que tant va defensar. És de justícia.

Trabucaires pels descosits

2009-05-24T13:15:00.006+02:00

No me'n puc estar. Aniria contra la meva manera de ser i no em vull trair a mi mateix. Sé perfectament que la meva opinió vers aquest tema no agradarà tothom, però què hi farem.

Visca les Festes de Maig! Visca el Pregó! Visca el Correfoc! Visca la Passada del Sant! Visca la Cremada del Dimoni! Visca el Cercabèstia! Visca la Diada Castellera! Visca, visca, visca! Visca les Festes!

Però, és clar, no hi ha només un acte trabucaire. No seria possible dedicar un dia als trabucaires com es fa amb totes les altres manifestacions? No tenim pas dos pregons, ni tres cremades de dimoni, ni quatre diades castelleres... Però trabucaires en tenim pels descosits.

Potser s'hauria de reflexionar sobre aquest tema per properes Festes, estic convençut que molts ho agrairien, sobretot una infinitat de menuts que gaudeixen de la festa i que aquests sorolls estrepitosos no fan més que amargar-los la felicitat del moment. I també ho agrairia més d'un animaló que no ho pot manifestar de cap altra manera que ficant-se sota el llit o dins la banyera, tot i que el Baby ja no ho podrà agrair. Aquest anys el seu menut cor no ho va resistir.

Ah! I que ningú dubti que sóc defensor dels actes de foc. Però...

7 + 2 = 14? Suspès!

2009-05-23T11:45:00.000+02:00

Segons que informava S. Muñoz en un article a 'El Punt' d'ahir, el senyor García, líder del PP a Badalona, utilitzarà com a missatge de fons de la campnya electoral per les eleccions municipals del 2011 la frase: "Estem a només dos regidors de guanyar l'alcaldia." La frase és el clar exemple del "fer volar coloms".

Primer: Amb tanta lluita interna, segurament ni se sap, encara, qui serà a Badalona, el candidad d'aquest partit que té com a origen primer, l'Alianza Popular fundada per l'insigne franquista Manuel Fraga, mai inculpat pel jutge Garzón. Cal recordar que Alianza Popular aglutinava molts antics governants del règim dictatorial i el seu fundador actualment encara és senador español. (?)

Segon: El que ara sí sabem, és que els números no són el fort del senyor García. Per aconseguir l'alcaldia de badalona no en tindrà prou -com diu ell- amb dos regidors més. Li caldrà duplicar els actuals per obtenir els catorze que atorguen la majoria absoluta. Ni amb tretze regidors serà alcalde. No crec que cap dels altres partits estigui disposat a facilitar-li el timó municipal.

Reflexió final: Aquest darrer supòsit, però, ja serien figues d'un altre paner. Per molts esforços que faci no m'imagino com funcionaria un govern CiU-ERC-ICV-PSOE, però d'alguna manera hauria de tirar endavant el que seria un govern de salvació municipal. Ara bé, un govern del PP a Badalona, prefereixo no imaginar-me'l. Quina por!

Joan Solà vs. Joan Manuel Tresserras

2009-05-11T16:46:00.001+02:00

Fa un parell de mesos, en una entrevista monotemàtica, el Conseller de Cultura va anunciar textualment, fent referència al doblatge: "Nosaltres el que volem és impulsar la versió original subtitulada" i "TV3 hauria de ser un dels vehicles de normalització del cinema en versió original subtitulada". A aquest tema hi vaig dedicar un post el dia 30 de març amb el títol: 'El conseller i el doblatge'.

La setmana passada, la Universitat de Lleida va investir Doctor Honoris Causa el lingüista Joan Solà. No hi ha el més mínim dubte de qui coneix realment la situació de la llengua al nostre País, si el senyor Solà o el senyor Tresserras per molt Conseller de Cultura que sigui.

Doncs bé, durant l'acte celebrat a l'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida, Joan Solà va alertar segons que informa 3cat24.cat: "Si els polítics no deixen de tractar la llengua com una qüestió subordinada, no podrà aguantar les empentes fortes que rep per desaparèixer, i l'efecte de les migracions".

Seria interessant que el Conseller i tota la seva cort d'assessors en prenguessin nota. Ei, sempre i quan reconeguin l'autoritat de Joan Solà -que la té- en aquest tema. Però tal com van les coses, em sembla que hi passaran de puntetes. Ells van a la seva.

Això ja no es pot aguantar més.

2009-05-09T00:15:00.002+02:00

Quina vergonya! De fet, els que ho trobem vergonyós som els ciutadans, perquè a ells, als polítics, se'ls en fot. Després de cessar a Rafael Olmos, que no va ser altra cosa que el cap de turc de torn perquè l'ecopacifista Joan Saura salvés la poltrona, quan han passat poc més de trenta dies, el defenestrat Olmos tornarà a aferrar-se a la mamella.

Efectivament, ja té feina, i en el mateix Departament d'Interior. Segons publica el DOGC d'ahir, Rafel Olmos serà "Assessor del Conseller en projectes transversals". El nom del càrrec té conya, però el que no en té gens ni mica, és que el defenestrat avui per no exercir, segons el Conseller, de manera eficient la seva feina, al cap d'un mes se'l nomeni "assessor". El nomenament es pot veure aquí, i el sou anual voreja els 70.000 € si agafem les retribucions del 2008, per un funcionari del grup A, nivell de destinació 30.2. Que cadascú pensi el que vulgui, però això ja no es pot aguantar més.

Perill: Circulació en dos sentits.

2009-05-07T16:25:00.010+02:00

Estic enganxat. Tinc una addicció i ho confesso públicament. Cada dia del món mundial m'entaforo l'auricular i consumeixo, durant una hora, de nou a deu, tertúlia del Cinc Minuts Més de R.C.B.

Hi ha dies que la substància a consumir és d'una gran puresa, ja que es parla bàsicament de Badalona, del dia a dia de la ciutat i de la problemàtica local. Altres vegades, des del punt de vista informatiu local, la substància no és tan pura, ja que es tendeix a globalitzar i es parla de política internacional o de la crisi a nivell mundial. No crec que aquests temes siguin, bàsicament, els que busca l'oïdor de Ràdio Ciutat a les tertúlies del Cinc Minuts Més. Però bé, és una opció.

El que m'ha deixat una mica sorprès, és que avui la substància a consumir s'hagi servit adulterada. M'explicaré. Durant la setmana s'ha parlat abastament del tema estrella del moment: El projecte de requalificació dels terrenys de Can Mora. Donca avui no se n'ha fet ni un comentari. Algú pot pensar que si ja se n'ha parlat altres dies, potser ja n'hi ha prou, però és clar, és que precisament avui, com cada dijous, un dels tertulians era Carles Sagués, representant a l'Ajuntament per ICV-EUiA, i alhora membre del Consell d'Administració del Club Joventut Badalona.

Hauria estat bé preguntar al senyor Sagués sobre el tema i que ens hagués explicat què en pensava, quina posició prenia i en quina direcció anava.

Repeteixo, és una llàstima que avui, en un tema tan calent com el de Can Mora, a la tertúlia del Cinc Minuts Més, ens hagin servit la substància adulterada. Estaria bé saber si ha estat per iniciativa del moderador o per voluntat del tertulià.

De La Plana a Can Mora: Seixanta anys d'ajuts.

2009-05-06T17:44:00.003+02:00

No pot ser que cada vegada que a l'entitat verd-i-negre hi pintin bastos, l'Ajuntament li hagi de treure les castanyes del foc. La Penya és una entitat privada, una S.A.E., i com a tal ha de tirar endavant amb els recursos que generi la pròpia entitat. I si entre els recursos extraordinaris, aconsegueix una aportació econòmica de la ciutat, aquesta subvenció haurà d'haver estat aprovada pel Ple Municipal, amb total transparència, perquè tothom sàpiga amb quina quantitat col·labora la ciutat en el manteniment de la Penya, però el que no es pot fer és organitzar un tripijoc cada vegada que van mal dades.

En Jaume Arqué, al Facebook, publica una carta oberta a Jordi Villacampa, on detalla els molts ajuts que ha rebut la Penya al llarg dels anys, tot i que el seu president, s'entesti en una entrevista a 'El Punt', a dir: "És el primer cop que tenim un ajuntament i un alcalde que realment valoren el que significa la Penya per a Badalona".

Disculparem Jordi Villacampa del desconeixement que té de la història de l'entitat que presideix, probablement perquè la seva relació amb la Penya tan sols ha estat laboral i no ha tingut temps de seguir-ne la tota la trajectòria.

Em pot dir quina hora és? ... Sí, trobo que fa calor.

2009-04-29T23:26:00.002+02:00

El dia disset d'quest mes, a la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Maria Mercè Roca (ERC) va formular una pregunta sobre la distribució dels encàrrecs de doblatge als estudis privats, amb una exposició molt acurada, i fidel a la situació actual del sector. La pregunta és aquesta.

Tot seguit, i com si anés a doble banda, és a dir, com si no hagués sentir res, Rosa Cullell directora general de la CCMA va respondre això.

Maria Mercè Roca, moltes gràcies. Rosa Cullell, sense comentaris.

L'agost a Can Mora? No, gràcies.

2009-04-28T07:00:00.003+02:00

Ahir, la tertúlia diària de R.C.B. va tenir com a tema estrella la possible requalificació dels terrenys de Can Mora, al barri de Canyet, propietat del Club Joventut Badalona.

Tothom hi va dir la seva: Que si els accessos, que si l'escola d'educació diferenciada, que si els avantatges que pugui reportar... o no a la ciutat, que si uns partits diuen... que si els altres deixen de dir...

Però més enllà d'opinions, gustos, avantatges, desavantatges, millores, perjudicis, etc. etc., en aquest tema hi ha un vessant que no se'n parla gaire. ¿El terreny afectat per la possible requalificació pertany exclusivament a La Penya? ¿O pertany a La Penya i, alhora, a alguna altra societat? I en el cas que la propietat fos exclusiva de La Penya, ¿es requalificaria només aquesta part, o la requalificació afectaria també als terrenys adjacents, propietat d'altres persones o societats?

veus de l'alcaldia ja han manifestat que en cas de tirar endavant aquesta operació hi hauria total tranparència. Confiem que serà així, ja que no pot ser d'altra manera, no fos cas que aprofitant l'avinentesa d'un nou tripijoc de la Penya amb l'Ajuntament, a més a més, encara hi hagués algú que hi fes l'agost.

"Alguna cosa fa olor de podrit a Badalona"

2009-04-25T00:27:00.007+02:00

El dia 16 en un dels blocs que segueixo puc llegir aquest post. Seguint el fil arribo a un anunci del BOP de la província de Barcelona: "Empreses i Societats", i tot seguit goso preguntar això. No rebo resposta, però el dia 18 hi ha aquest "Anunci de rectificació", i ahir a 'El Punt' hi ha aquesta notícia, i els tertulians de Ràdio Ciutat de Badalona ho comenten, i ho fan de manera ben diferent, l'ex-alcalde Joan Blanch i l'actual membre del consistori Jordi Subirana. També el mateix divendres, se'n continua parlant aquí.

Suposo que algú deu saber realment què hi ha als fogons. Des de fora, i amb la gosadia d'adaptar una de les frases més cèlebres de Shakespeare: "Alguna cosa fa olor de podrit a Badalona".

Sant Jordi

2009-04-23T06:25:00.004+02:00

El Joc de Badalona

2009-04-21T18:40:00.001+02:00

La competició en línia impulsada pel col·lectiu La Sargantana ja té obert el període d'inscripció. La base del joc seran preguntes sobre diferents temes ciutadans: Cultura, Patrimoni, Història, Esport, etc.

Del 4 al 29 de maig, (execepte diumenges) els participants hauran de respondre les tres preguntes que rebran a través del correu electrònic. La inscripció és de franc i s'atorgaran diversos premis.

Inscripció, bases i tota mena de detalls: "El Joc de Badalona". Molta sort als participants i molts èxits als organitzadors.

El balcó de l'alcalde

2009-04-07T15:25:00.004+02:00

Els organitzadors de la cantada de caramelles a Badalona, han denunciat que enguany no podran fer servir el balcó de la Casa de la Vila per cantar-hi, perquè una decisió presa per l'àrea d'Alcaldia diu que només se'n podrà fer ús per als actes principals de les Festes de Maig i per celebrar les victòries de la Penya.

Suposo que tothom deu estar d'acord que el balcó de l'Ajuntament no s'ha de convertir en una mena de carrer de Mar de dissabte a la tarda. Suposo que tothom deu estar d'acord que durant el mes de Maig hi ha moments que la balconada consistorial ha de ser punt de referència de les festes, i també que la Penya hi celebri els seus títols, que tant de bo siguin molts. Suposo que tothom deu estar d'acord, que en determinades ocasions i per actes concrets, el balcó de la Casa de la Vila és un marc immillorable.

Dit això, em costa creure que hi hagi una normativa que reguli l'ús del balcó, on es digui, segons un article del diari El Punt, que es reserva el balcó per les Festes de Maig i per la Penya. No pot ser. No és creïble. I si és cert, és que a algú li ha patinat la neurona.

Perquè aleshores, què passarà el dia que el C.F.Badalona assoleixi la Segona Divisió A? Tampoc s'obrirà el balcó quan hi hagi una diada castellera assenyalada? I el dia que la Mireia Belmonte aconsegueixi una medalla d'or als Jocs Olímpics, des de quin balcó més nostrat ens la podrà mostrar? O el dia que qualsevol veí o entitat de la ciutat aconsegueixi una fita destacada en qualsevol aspecte, què farem?

Evidentment, s'ha de regular el "trànsit balconal", però sense marcar exclusivitats. S'ha de deixar la porta oberta -mai millor dit- per qualsevol eventualitat.

Una altra "crosta" a TV3? - Control polític del "Tritrencat"?

2009-04-06T22:22:00.011+02:00

Si no en teníem prou amb la ja popular "crosta nacionalista" de Joan Ferran (PSOE-C), ara ja n'hi podrem afegir una altra a la televisió del nostre País. Si la primera era "nacionalista" perquè la televisió del País, era això, del País, d'aquesta d'ara n'haurem de dir "crosta llibertat-d'expressió" de Joan Saura, amb tot el "Tritrencat" al darrere.

El "Tritrencat" es mostra favorable a la petició de Joan Saura perquè el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) analitzi el suposat excés en la repetició de les imatges de les càrregues contra els estudiants.

Els professionals de TV3 van informar. El que no es pot fer es voler matar al missatger per haver informat de la notícia més important del moment, amb totes les repeticions que es van considerar oportunes en aquell moment.

Si el que els cou és que s'hagi airejat una mala gestió, que procurin no caure en més errors d'aquesta envergadura, durant el poc temps que els queda al Govern. Els màxims responsables polítics no han volgut dimitir quan tocava, i ara continuen buscant més caps de turc.

Que no facin més el ridícul. Que els professionals puguin treballar amb total llibertat, sense coaccions i sense cap mena de pressió que els pugui portar a l'autocensura. I per damunt de tot, que no pretenguin exercir un control polític sobre els mitjans de comunicació. Només faltaria!

El conseller i el doblatge

2009-03-30T00:25:00.003+02:00

El dia tres d'aquest mes, en Josep Cuní, a TV3, va fer una entrevista monotemàtica al Conseller Tresserras on es va parlar del doblatge de pel·lícules. La pregunta del dia era: ¿Esteu d'acord que s'obligui les distribuidores a estrenar la meitat de les còpies en català? D'entrada la pregunta ja està mal formulada, parla d'estrenar en català, no de doblar.

Es va començar parlant del document elaborat per la conselleria, on es fa referència a un percentatge, el 50%, del qual se n'ha parlat abastament els darrers dies. Això vol dir, segons el Conseller, que de la totalitat de les pel·lícules que es doblin en espanyol, la meitat seran doblades al català. Ja no anem bé. Només es projectaran en l'idioma propi del País la meitat de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya doblades en l'altre idioma oficial, que no propi, de Catalunya. I això ens ho diu el Conseller Tresserras, membre del govern per part d'ERC. Mal començament.

Però bé, tampoc queda clar quina part d'aquest 50% "que ens tocaria", seria doblada i quina seria subtitulada, perquè el Conseller diu: "Nosaltres el que volem és impulsar la versió original subtitulada". Per tant, quin tant per cent correspondria al doblatge si ja manifesta d'entrada que el que pretenen és impulsar la versió original? Però, és clar, el Conseller farà això -si la llei s'aprova- amb un 50% , però no hem de perdre de vista que el 100% de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya es continuaran doblant a l'espanyol, perquè aquí al Conseller no li deixen ficar el nas.

Però el Conseller va més enllà, no parla només de les pel·lícules que s'estrenin a les sales comercials, també parla de TV3 i diu: "TV3 hauria de ser un dels vehicles de normalització del cinema en versió original subtitulada". Atenció! S'encenen les alarmes! El Conseller de Cultura de torn aposta per la versió original a la televisió pública del País, televisió que teòricament, és un dels instruments a utilitzar per la normalització lingüística, però es veu que al Conseller, el preocupa més el coneixement d'altres llengües que la normalització de la pròpia, perquè diu: "El que cal és l'aposta per la versió original perquè permet accedir més facilment al coneixement d'altres llengües". Sí senyor. És el que toca. Versions originals per un costat, doblatges espanyols per l'altre, i el català... bé, del català ja ho va profetitzar Aznar: "En la intimidad".

Evidentment que s'ha de fomentar el coneixement d'altres llengúes, només faltaria. Però per això s'ha de sacrificar un instrument importantíssim per la normalització de la pròpia? Això és el que planteja el Conseller de Cultura de la Generalitat, membre d'ERC. Déu ens trobi confessats.

Vull deixar ben clar que no ha estat cap mena de corporativisme el que m'ha mogut a escriure aquestes línies, tot i que és lícit que algú ho pugui pensar. Perquè si hagués estat així, la defensa hauria estat una altra. Hauria hagut de parlar del sector, d'ERO's, de tancament d'empreses i de treballadors a l'atur. Espero estalviar-me aquest post.

"Pseudopolítics?" - "Pseudoindependentistes?"

2009-03-23T20:15:00.002+01:00

S'ha creat un nou grup al Facebook. Un grup anomenat: "No vull que pseudopolítics espanyolitzin Badalona al Monopoly". No penso entrar en detalls, aquests "pseudopolítics" si han de dir-hi alguna cosa ja ho faran. Ara bé, jo personelment, faig promesa solemne d'afegir-me al nou grup en el mateix moment que els pseudoindependentistes que ja donen suport al grup i els que s'hi vagin afegint, aconsegueixin que els seus polítics deixin d'espanyolitzar la Generalitat donant suport al PSOE de Catalunya.

Una curiositat: la persona que m'ha convidat a donar suport al nou grup, -membre de la direcció d'un partit polític-, alhora dona suport a "l'espanyolització" de Badalona a: "Votem perquè Badalona surti al nou Monopoly".

Evidentment, això dels grups del Facebook és un simple "divertimento", però aquest cas de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, no deixa de ser una mostra més de la incoherència que -per desgràcia- estem vivint dia rere dia en aquest nostre País.

Que no ens enganyin

2009-03-21T13:05:00.002+01:00

"El Punt" informa en un article de l'edició d'avui, que José Manuel Fernández, director de l'àrea de "Recursos Interns, Hisenda i Promoció Econòmica", ha manifestat que: "A cap família li resolem la seva situació pel fet de cobrar-los 42 cèntims menys al mes".

Demagògia, pura i simple demagògia. ¿D'on provenen els 42 cèntims de l'exemple? Es tracta de l'estalvi que hi hauria entre l'augment aprovat pel Govern de la Ciutat, el 4'8%, i l'1'4% que reclamen les associacions i sindicats, aplicat en un rebut d'un IBI que l'anys passat pagava una quota de 357'87 euros.

El que no s'entén és que el Director de l'àrea de "Recursos Interns... etc. etc." caigui en un plantejament tan simple com posar un exemple parlant d'un rebut determinat (carrer Estribord), amb xifres absolutes. I molt menys encara, dient més endavant, que un ens de Badalona que ha d'abonar 200.000 euros d'IBI, aplica la rebaixa, els diners que deixaria d'ingressar a l'Ajuntament només aquest contribuent, serien l'equivalent a 1.350 beques de menjadors. D'això se'n diu populisme.

El senyor Fernández sap millor que ningú, que l'augment és el que és, i si no, malament. Un 4'8% és un 4'8% tant per 353'87 euros com per 200.000. I un 1'4% és un 1'4% tant per 353,87 euros com per 200.000. Sé que fer aquesta reflexió pot semblar una bajanada, però...

Que el senyor Fernández no dubti ni per un moment, que la suma de molts 4'8% d'augments, en les taxes, impostos i d'altres despeses de l'economia familiar, si parlem de valors absoluts tal com li agrada al senyor Fernández, ho notarà molt més qui ho ha de suportar amb un sou d'aquells que no són de traca i mocador, incrementat amb un 1'4% amb molta sort, que no pas qui ho ha de suportar sobre grans quantitats, ja acostumat a aquestes xifres, i que probablement no ha de trencar-se el cap per mirar de poder anar a plaça fins a final de mes. I això no és demagogia, és real.

Si us plau, senyor Fernández, no ens enganyi. Baixi del seu despatx, toqui de peus a terra i parli amb l'administrat. Potser aleshores entendrà que persones amb sous que no arriben ni molt menys a 75.094'32 euros anuals (valor retributiu 2008), es queixin d'aquest augment.

Tri... partit? Tri... trencat!

2009-03-19T16:25:00.002+01:00

Això ja no hi ha qui ho aguanti. L'eco-pacifista Joan Saura (Conseller d'Interior), després de les càrregues policials de manera indiscriminada contra estudiants, periodistes i vianants, no valora l'actuació dels Mossos d'Esquadra, i es dedica simplement a demanar "un informe exhaustiu", quan el que ja hauria d'haver fet a hores d'ara, com a màxim responsable d'Interior, és dimitir. El Conseller no deu llegir els diaris ni deu veure la televisió si el que li cal és un informe exhaustiu.

Rafael Olmo,(Director dels Mossos d'Esquatre), ha manifestat que assumeix tota la responsabilitat per càrregues a periodistes. D'altra banda, l'actuació dels Mossos contra els estudiants la qualificat de "correcte i proporcionada". Després de dir això, es queda tan ample i tampoc dimiteix.

Si amb això no n'hi hagués prou, avui la comunitat educativa d'aquest País, s'ha llançat al carrer per protestar contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), amb el suport de tots els sindicats del sector. No obstant això, el Conseller Ernest Maragall ja ha manifestat que ell pensa tirar endavant.

I la darrera notícia del dia, de moment, però no menys important que les altres, són les declaracions del Conseller Saura, (se li acumula la feina), on diu que la darrera proposta del govern d'Espanya referent al finançament, és "inacceptable". Però no només pel que fa referència a les xifres que es remenen, també és "inacceptable" el model, ja que no garanteix gradualment que l'evolució dels ingressos sigui positiva. Se'ns han rifat una vegada més.

Potser ja va sent hora que algú faci un pensament. O uns a convocar eleccions anticipades, o d'altres a deixar de donar suport a un govern que ha perdut totalment el nord. Aquest tripartit ja no s'aguanta. Aquest tri... partit, s'ha tri... trencat.

Una trobada que ha valgut la pena

2009-03-15T02:30:00.004+01:00

Acabo d'arribar d'una trobada. Una trobada amb "blocaires badalonins". Ens hen reunit gent d'edat molt diversa, de pensaments oposats, de tarannàs molt diferents, però amb altres coses en comú molt més importants: el respecte mutu i Badalona.

Ha valgut molt la pena. Hem contactat personalment, alguns que només ens conexíem a través dels respectius blocs, amb d'altres que ens veiem sovint i alguns que feia temps que no coincidiem, però el millor de tot és que quan s'ha acabat la trobada, tothom demanava que la propera no quedés massa lluny en el temps.

La trobada ha estat amena i enriquidora, i a més a més, ha estat una prova, si més no, per dur la contraria a aquells que sostenen que "això d'internet" fa la gent més solitària i antisocial.

Res d'això, tot el contrari. Ja podem anar pensant en la propera.

10Mil a Brussel·les per l'autodeterminació

2009-03-05T21:55:00.001+01:00

MANIFEST

CARTA AL PARLAMENT EUROPEU

Finalment... l'accent

2009-02-26T21:10:00.002+01:00

S'ha acomplert el desig d'en Jaume Comas en el seu manifest del dia vuit de novembre on ens deia que esperava un final "màgic" per aquella moguda dels accents. "Perquè ja se sap que, com diu el poeta, tot va bé si acaba bé." Així acabava el manifest de la Trobada d'accents.

Doncs sí, tot ha acabat bé, ja tenim l'accent. S'ha fet esperar, això és cert, però finalment el podem contemplar a la façana del "Màgic Badalona", i ara sí, la "a" de "màgic" ja té el signe de catalanitat que li mancava.

Ha arribat, per tant, la darrere feina a fer, per part meva, dins d'aquesta reivindicació ciutadana que va començar fa més de quatre mesos. Aquesta feina que em toca fer ara és molt curta, però tot el que té de curta ho té de sincera, i es resumeix en escriure una paraula, tan sols una paraula: Gràcies.

Vull agrair a les persones, grups, entitats, partits, associacions, a tothom, el suport que han donat a aquesta iniciativa. Sense ells, ara no podria escriure aquestes ratlles.

I finalment, crec que no seria just si m'oblidés de la direcció del centre comercial "Màgic Badalona" per la sensibilitat mostrada vers la reivindicació plantejada per un grup de ciutadans.

Sóc conscient que això només ha estat un gra de sorra -tant de bo fos un inici per omplir un sac- o una presa de xocolata, -tant de bo n'aconseguíssim una rajola sencera-, però el que si s'ha demostrat és que si la reivindicació és justa i si hi ha unió, voluntat, fermesa... i un mitjà con la xarxa es poden aconseguir moltes coses. La Pau al món potser no, esclar, però vaja...

Repeteixo: Gràcies i... fins la propera.

Actualitzem els documents?

2009-02-23T20:50:00.001+01:00

Ara resulta que no hi ha diners per les obres de l'estació de la Sagrera. El Ministerio de Fomento havia d'aportar 223 milions d'euros i la resta, 369 fins arribar als 592 del cost total, el Ministerio preveis obtenir-los amb el benefici de la venda dels hotels i oficines que es faran al damunt de l'estació.

Però diuen que amb la crisi econòmica l'operació immobiliaria és inviable i davant el perill de paralització de les obres, el Conseller Nadal ha declarat que el gran nus es pagarà a compte de les inversions de l'Estat previstes a l'Estatut de Catalunya. El Conseller també ha advertit que, tard o d'hora, el govern voldrà recuperar els diners per fer obres públiques a Catalunya.

Retallen l'Estatut, l'incompleixen, ara diuen que no hi ha diners per tirar endavant les obres del TAV, i a sobre el Conseller Nadal, del PSC-PSOE, diu que ho arreglarà amb una bestreta i que ja ens ho cobrarem amb les properes inversions. Mare de Déu! Ja ens poden acomiadar dels 600 milions d'euros. Aquí sí que ens podem aplicar allò de : "Cornuts i pagar el beure"

Potser ja comença a ser hora de deixar-nos de romanços i començar a redactar un nou document, però amb l'esperit del que es va redactar a finals del segle XIX i que deia així:

Al constituhirse la Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de mes de cinquanta gremis de Barcelona y los seus encontrons, creu cumplir un dever dirigint sa veu á tots los contribuyens en general, fent pública y solemne manifestació de sa protesta contra lo Projecte de Presuposits presentat á las Corts per l´actual Senyor Ministre d´Hicienda y declarant que desde are comensa la verdadera tasca qual encarrech li feren los seus comitents, qual tasca procurará portar á terme ab tota la decesió y fermesa que´s fassi precis.

Los contribuyents no som pas los caixers del Govern que hajim de pagar tot quant porti sa fierma. Los Contribuyens devem subvenir á las cargas del Estat sols en quan aquestas sian justas y equitativas. No es just ni equitatiu que, sobre tot despres de la sotregada terrible que ha sofert nostre nacionalitat, lluny de castigarse de una manera ferma tants gastos inútils com ve soportant lo pays, s´aumentin d´un modo tant coniderable; no ho es, entre moltes altres coses, aquell impost anomenat d´utilitats procedents del capital y del trevall, que sobre esser deficil quant no d´impossible realisació, nos convertirá ab Agents executius fentnos respondrer de tributs d´altres y arrivant á amenassarnos ab la presó en cas de no pagarse; no ho es l´impost de cédulas personals ab tipos molt mes alts pera Barcelona que pera Madrid.

Si las contribucions cada vegada creixents, han vingut dificultant fins al extrem lo desenrotllo de nostras industrias, es ya de tot imposible que puguem satisfer los impostos projectats.

Mes com l´acort pres per altres gremis de seguir exercint la seva industria sense pagar la contribució, l´estimem nosaltres de resultats molt duptosos, ja que aixó ó no significa res ó col-loca logicament als tals agremiats en la situació d´arrastar totas las conseqüencias que naixiu del fet de trovarse fora de la Lley, actitut que no veyem , cridem la atenció de tots los nostres companys de tributació respecte al únich, encara que radical recurs que´ns queda dins lo legal, ó sia donarnos de baixa de la contribució y tancar los nostres establiments.

Aquest es lo nostre camí; aquest lo camí que´ns atrevim á aconsellar á tots los nostres conciutadans que no´s vulguin veura atropellats per haver faltat á la Lley; aquest es l´acort pres per las agrupacions que varen allegirnos. Tots quants vulguin adherirse á nostre acort, tots quants prefereixint lo nostre procediment, ja sian agrupacions més o menys nombroses, ja individualitats diversas, poden dirigirse á la Plaseta del Pi núm.3, ahont se los hi facilitará tots los datos necesaris pera d´eixar d´esser tributari.

Barcelona, 13 Juriol 1899

LA JUNTA

Senyora Terribas:

2009-02-22T12:20:00.002+01:00

Aquesta setmana us vàreu despenjar amb unes declaracions que n'hi ha per llogar-hi cadires. Vàreu atribuir el mal ús de la llengua a TV3 a la mala situació del català al carrer, on s'està empobrint, pel fort impacte del castellà.

Doncs senyora, us ho heu de fer mirar. ¿Com podem anar bé? ¿Com ens podeu dir, com a directora de la cadena, que TV3 maltracta la llengua perquè no es parla bé al carrer? TV3 ha de ser, i vós ho sabeu, una de les principals eines per la normalització de l'idioma, i per tant aquest aspecte mereix una especial atenció. Que es parli malament al carrer no pot servir d'excusa perquè els professionals passin de tot.

Per tant, senyora, heu d'exigir més professionalitat. S'ha de ser més curós en l'ús de l'dioma en els Telenotícies, en els espais de producció pròpia i en els directes. I també, no ho oblidem, en la publicitat. Com és que es cuida l'idioma de manera escrupolosa -tal com ha de ser- en el doblatge de pel·lícules i no es fa el mateix amb els "spots" publicitaris? ¿Per què es permet que s'emetin "spots" on la locució es fa en un infecte "catanyol"? ¿Potser perquè el doblatge es paga i la publicitat es cobra? ¿Pot ser aquesta la resposta? Espero que no. Però, és clar, això ho deveu saber millor vós que no pas jo.

Però bé, senyora Terribas, el més important és que sou plenament conscient d'aquesta mancança i ara només cal esperar que poseu fil a l'agulla i comenceu a redreçar la situació. A tots nivells, és clar. A no ser que aquest "amontillament" de l'idioma formi part de l'estrategia per erradicar la "crosta nacionalista" dels mitjans de comunicació públics i no us estigui permés actuar.

"Pla del micaco" o "Badiu central"

2009-02-19T16:42:00.003+01:00

He llegit amb molta atenció -com faig sempre- el nou post del bloc del primer tinent d'alcalde Ferran Falcó. Ens parla, i ja era hora que algú proper a l'alcaldia ho fes, del buit que encara hi ha en el nomenclàtor ciutat pel que fa referència al nou "gran espai" que tenim a la ciutat.

Falcó ens recorda les diferents opcions que des de ja fa temps s'han anat proposant tant a títol individual com a títol col·lectiu, i com molt bé apunta, tothom hi diu la seva.

En el procés per triar el nom d'aquest nou espai, Falcó no es mostra partidari de fer-ho a través d'un referèndum, al·legant que després d'un referèndum sempre hi ha perdedors. Totalment d'acord. I també hem de ser conscients, crec jo, que no ens podem aferrar a la moda de convocar referèndums alegrament. Els representants del poble a l'Ajuntament, han de ser qui en aquests casos prenguin les decisions. Se'n prenen de molt més importants i que afecten més directament al ciutadà i, evidentment, no es convoquen referèndums.

Falcó diu: "Tenim la responsabilitat d'escoltar arguments, de calibrar-ne les bondats, de trobar la manera que ningú no se senti exclòs o menystingut en aquesta decisió".

Complicat, realment complicat. Això vol dir que ja podem començar a descartar qualsevol nom dels personatges emblemàtics que alguns plantejaven. D'altra banda, sóc de l'opinió que aquest espai ha de tenir un nom representatiu de la ciutat, i en aquest cas, les opcions: Plaça del Centre, Illa Central, Creu de Terme, Illa dels Colors... etc. amb tots els respectes, denominacions totalment genèriques. Em recorden l'aigua: Inodores, incolores, i insípides.

Doncs ja que tothom hi diu la seva, jo també vull fer la meva proposta. més ben dit, les meves propostes. Són: "Pla del Micaco" o "Badiu central". Si més no, són ben nostrades. Com podeu veure he descartat "Illa del Tornemi"

MESELLS, AIXÒ ÉS EL QUE SOM, MESELLS.

2009-02-18T15:49:00.006+01:00

Ni seleccions, ni 0,7%, ni símbols, ni finançament, ni tantes altres coses. Res de res. No ens volen per res. Bé, només per una cosa, per poder-nos esprémer com llimones. Que si no fos per això...

I alguns encara tenen el valor de dir que a Espanya hi ha un govern amic. Déu n'hi do, quin cinisme. El govern d'Espanya no ha estat, no és, ni serà mai, amic de Catalunya.

Però pensat fredament potser tenim el que ens mereixem. Un poble mesell, no es fa mereixedor d'altra cosa.

D'AQUESTA AIGUA NO EN BEUREM

2009-02-14T18:08:00.002+01:00

García, en contra de l'oratori. Sánchez, la presidenta del seu partit a Catalunya, diu en la seva visita a Badalona: "Aquí no cabemos todos". Per la seva part, el partit Plataforma per Catalunya (PxC) ha enviat correus electrònics a algunes AMPA de Badalona amb l'oferta de solucionar la "invasió immigrant", segons que informa "El Punt". El diari també es fa ressò de les manifestacions del portaveu d'aquest partit, Carles Francisoud, on diu que s'establiran a Badalona "per què és una ciutat ideal per nosaltres per les problemàtiques que té".

Uns i altres, de què van? Què esperen? Què pretenen? On ens volen portar? El que ha de fer Badalona, el que ha de fer Catalunya, és vetllar per la bona convivència entre els seus ciutadans i adoptar mesures per aconseguir la màxima estabilitat econòmica, social i cultural possible, ja que aquesta és la millor manera d'aconseguir la integració de tothom. S'ha de fugir dels enfrontaments que provoquen, i pel que sembla volen continuar provocant, determinades persones i partits politics que nomes persegueixen el benefici propi.

El seu sistema és sembrar el malestar entre els ciutadans acabats d'arribar al nostre país i una part dels natius. Malestar que, alhora, pretenen traslladar també entre els propis natius. I per què? Doncs ben senzill, per allò de: "Pescar en aigua tèrbola".

Per evitar-ho només hi ha un camí: el de les urnes. Quan arribi el moment, a aquesta mena de gent se'ls ha de dir, democràticament, que entre nosaltres no hi tenen cabuda.

QUINA COLLA!

2009-02-11T16:18:00.003+01:00

Amb l'aiguat que està caient, després d'anticipar uns suculents beneficis del Banco de Santander durant el 2008 que van ser titllats de "magnífics" per Emilio Botín, i quan la banca encara manté tancada l'aixeta del crèdit tot i la injecció de diner públic rebuda per tal d'evitar el colapse del sistema financer, aquest banc, el Santander, es despenja concedint un crèdit de 70.000.000 d'euros al Real Madrid, segons noticia de la Cadena Ser, per fitxar Cristiano Ronaldo.

Que cadascú pensi el que vulgui que segurament quedarà curt.

COMPTE AMB ELS PANTALONS

2009-02-05T15:50:00.006+01:00

Encara recordo la moguda que van generar a les espanyes, l'any 2004, les paraules de Carod-Rovira quan es va mostrar contrari a la concessió dels Jocs Olímpics a Madrid. Motiu: mostrar el desacord amb les traves que havia posat el CSD (Consejo Superior de Deportes) al reconeixement de les seleccions catalanes. Paraules que van portar, com a reacció immediata, a un boicot al cava català.

Madrid insisteix -amb tota legitimitat- a presentar la seva candidatura per optar a ser seu dels Jocs. Aquesta vegada els Jocs del 2016.

Però aquesta volta, Carod-Rovira no ha presentat cap objecció a la candidatura de Madrid. Contràriament al que es pugui pensar, el president d'ERC Joan Puigcercós ha fet públic el suport del seu partit i del govern català a la candidatura olímpica Madrid-2016.

Suposo que aquest canvi d'opinió és en justa correspondència al suport que darrerament ha donat el govern español a les seleccions catalanes i, per damunt de tot, a la bona entesa mostrada en el tema del finançament.

S'ha de ser més seriós. Poden haver considerat que no cal mostrar-se contrari una altre vegada a aquesta candidatura, però crec que tampoc és necessari donar-hi aquest suport incondicional, i encara menys si com s'ha dit, és a canvi de ser subseu olímpica de Madrid. No en volia sentir una altra.

Senyors d'ERC, senyors del Govern de Catalunya, d'aquí a anar pel món amb els pantalons a la mà, hi ha un tram molt curt.

AMB AQUESTS REPRESENTANTS...

2009-02-04T21:23:00.002+01:00

"CATALUNYA NO POT SER UN CAS EMPIPADOR A EUROPA"

"No farem amics ni en traurem res de dur la nostra micropolítica a les institucions europees; en aquesta campanya cal parlar de reptes bàsics". "No sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català, crec que això ja està perfectament reconegut en l'àmbit europeu"

Aquestes manifestacions són d'Anna Terrón (PSC-PSOE), Delegada del Govern de la Generalitat davant de la Unió Europea, respecte al moviment "10.000 catalans a Brusseles pel reivindicar el dret d'autodeterminació", en una entrevista publicada al diari Avui. Ja sabem qui és el tarannà socialista, però la senyora Terrón ha oblidat que és representant del Govern. ERC, soci governamental, suposo que hi dirà alguna cosa. Vaja, és el més normal. I ben contundent, és clar. O no, i continuaran com ara, empassant-s'ho tot. Quina pena.

PENNIES FROM HEAVEN

2009-02-01T12:00:00.002+01:00

El disset d’agost de 1997, TV3, aquesta televisió que fins fa poc era la Televisió de Catalunya, i que ara volen “descrostitzar”⁽¹⁾ i convertir en una sucursal de TVE, va emetre la pel·lícula del director Herbert Ross, “Pennies From Heaven”, i que aquí en vam dir “Diners caiguts del cel”.

I tot això a què treu cap? Doncs és ben senzill. El Baròmetre del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), reflecteix quines són les prioritats que hauria de tenir en aquests moments el Govern de Catalunya, segons l’opinió dels ciutadans enquestats.

De major a menor, des d’un 37’5 % fins a un 2’3%, les prioritats dels ciutadans són: Atur i precarietat laboral, Millorar les polítiques socials, Accés a l’habitatge, Funcionament de l’economia, Sanitat i Seguretat Social, Educació, Cultura i Investigació, Immigració, Manca d’infraestructures i transport, Inseguretat ciutadana, Insatisfacció amb la política i/o polítics, i Sistema de finançament de Catalunya.

Com es pot comprovar, les preocupacions són moltes i diverses, això sí, la que menys, és el finançament de Catalunya, en darrera posició.

És natural, perquè per tirar endavant la majoria de prioritats dels ciutadans enquestats no cal tenir un bon finançament, ja que probablement n’hi haurà prou amb demanar a la televisió “descrostitzada” que torni a emetre “Diners caiguts del cel” i problemes resolts.

Aquí, certament, falla alguna cosa.

(1) Convertir TV3 a imatge i semblança de Joan Ferran. (PSC-PSOE)

HISTÒRIES DEL SEGLE PASSAT

2009-01-31T11:52:00.006+01:00

Aquest matí quan he anat a buscar el diari, m’he aturat a la xurreria que els caps de setmana s’instal·la davant de correus i he comprat una dotzena de xurros ben calentets. N’he pagat cinc euros.

De tornada cap a casa, la reflexió ha estat la següent: Amb el sou que cobrava quan vaig començar a treballar l’any 1973, i no era un mal sou tenint en compte que només treballava als matins -nou mil sis-centes pessetes, el que ara serien uns seixanta euros- ara només podria comprar dotze paperines de xurros com la que duia a la mà.

Però el més fort de tot, és que m’he adonat que m’he fet gran, molt gran, perquè aquesta reflexió era, més o menys, la mateixa que es feia la meva mare quan jo era petit i m’explicava quan ella anava a comprar a plaça amb un “duro” al moneder, carregava el cistell, i encara li sobraven diners.

Tot d’una he pensat: Això ja són històries “del segle passat”. Buf! El segle passat. Aleshores he optat per fer pagar els plats trencats als pobres xurros i mira... qui dia passa any empeny.

A MITGES TINTES

2009-01-22T21:29:00.005+01:00

L'Esteve García-Ossorio, ens parla avui, en el seu bloc, del BBB. El Badalona Bàsquet Base, que és el significat del les sigles BBB, va néixer, segons tinc entès, com a eina per coordinar i enfortir les relacions entre tot el bàsquet base de la nostra ciutat, però pel que deixa entreveure García-Ossorio en el seu escrit, les coses no deuen anar pas de la millor manera, almenys no per tots.

Està bé que uns i altres aprofitem els avantatges que ens ofereix la xarxa, tant per celebrar com per denunciar tot tipus de conductes, però el que no es pot fer és deixar les coses a mitges tintes, i molt menys quan es tracta d'acusacions.

García-Ossorio denuncia la inoperància del BBB i l'acusa de maltractar a certs clubs històrics de Badalona, perquè en queden exclosos, quan es tracta de rebre subvencions atorgades per l'Ajuntament de la ciutat.

El tema s'enterboleix encara més quan fa una crida al president del BBB, president que segons l'autor de l'article, és el millor que hi ha hagut mai, i diu: "No permetis més aquest espoli. Confiem en el teu coneixement i el teu amor per el bàsquet. I si no et deixen, denuncia-ho, et recolzarem." Està parlant de subvencions, de diner públic, d'espoli...

Esteve García-Ossorio, després de llegir les acusacions que hi ha en aquest article, hi trobo a faltar una cosa: noms. Tenim tot el dret a saber quins són aquests clubs històrics maltractats i qui és aquest president del BBB que es troba, segons sembla, entre l'espasa i la paret. I si us plau, no el colli encara més, ajudi'l, faci vostè la denúncia, expliqui qui són els responsables de l'espoli. Pensi que ara tots ho volem saber, es tracta de diners públics. No ens pot deixar a mitges tintes.

ENS CAL UN NOM

2009-01-20T22:43:00.006+01:00

Avui al diri "El Punt" es parla del 58 projectes que es disputen el concurs per definir "l'espai" entre Martí Pujol, Anselm Clavé, Santa Bàrbara i Creu.

Com que sembla que tothom pot batejar aquest "espai" amb el mon que li vingui més de gust, l'autora de l'article l'anomena: "Illa Central". Fa pocs dies en Jaume Oliveras, en el mateix diari, parlava de: "Plaça Central", en un article titulat 'Plaça Central: any nou, vell debat", per cert, a aquest article li vaig dedicar un post. No fa pas gaire temps, també se li va atorgar el nom de: "Plaça de les Cultures". També es parla de: "Plaça del Centre", "Plaça Gran", "Plaça Major", "Plaça de la Concòrdia".

Normalment, quan una parella espera una criatura, una de les primeres coses a decidir és el nom que li posaran al nounat, no fos cas que en rebre les primeres visites no sabessin encara amb quin nom l'han de presentar.

Al pas que anem, en el cas d'aquest "espai" de la ciutat, correm el risc de trencar aigües i no saber encara quin és el nom de la criatura.

Ja que tothom hi diu la seva, cal apuntar també, que hi ha qui aposta per altres opcions, com ara: "Plaça de l'Alcalde Xifré" o "Plaça de Pompeu Fabra", noms prou nostrats i amb suficients raons per merèixer aquesta distinció, però sembla que hi ha mitjans de comunicació que aquestes opcions no els fan patxoca, o almenys, no les acostumen a mencionar. Sempre apunten cap a la globalització, cap a la neutralitat, com si els fes no sé què, honorar la nostra gent.

¿Seria demanar massa, que l'Ajuntament comencés a posar fil a l'agulla? Que iniciés el camí, el que sigui, per assignar un nom. Així quan parléssim de... "l'espai", ja podriem parlar amb propietat i deixar-nos d'especulacions.

JOAN FERRAN: PIXAR FORA DE TEST

2009-01-14T22:54:00.004+01:00

Avui fa justament vuit dies, vaig publicar un post amb l'enllaç que portava directament a la felicitació de l'any nou, del Diputat Portaveu Adjunt del PSC-PSOE al Parlament de Catalunya i membre de l'Executiva Nacional del PSC-PSOE, Joan Ferran.

Es podia contemplar una escultural senyora, en plan "starlet", que felicitava les festes amb un rètol en anglès, acompanyat del desig de bon any en català i en espanyol afegit pel dirigent socialista.

Doncs ara fa un moment, li volia mostrar a un meu amic la felicitació en qüestió i, oh miracle, havia desaparegut. El resultat és aquest. Normalment un post no s'esborra així com així, però es veu que aquest...

Només em queda un dubte, no sé si el senyor Ferran ja no ens vol desitjar un bon any 2009, o és que s'ha adonat que havia pixat fora de test.

L'ORDENANÇA CÍVICA I LES BICICLETES

2009-01-13T21:30:00.004+01:00

L’article 52 de la nova Ordenança Cívica, regula, o pretén regular, la circulació amb bicicleta per la ciutat de Badalona.

La lectura d’aquest article deixa clar, o millor dit, no deixa gens clar quin tipus de protecció tenim els vianants davant l’agressió de les bicicletes que circulen per les voreres. És kafkià que es reglamenti que la velocitat d’aquest aparell hagi de ser la del pas humà. ¿Algú es pot creure que algun ciclista respectarà el pas humà? O més ben dit, ¿és possible mantenir aquesta velocitat?

Més endavant diu que en espais molt concorreguts, les bicicletes hauran de ser conduïdes a peu. En aquest cas, és de suposar que serà l’usuari de l’artefacte qui decidirà si l’espai és molt concorregut o no, i per tant, si és necessari posar el peu a terra o no. Problema a la vista.

Finalment diu que caldrà adoptar, sempre, les condiciones necessàries a fi d’evitar riscos per a la circulació d’altres vehicles i de persones. ¿Quines són les condicions necessàries? ¿Qui les marcarà? ¿Qui, les haurà d’adoptar? ¿Quan? ¿Com? ¿De quina manera? Malament, massa dubtes.

No es pot tirar endavant una Ordenança Cívica i no mullar-se el cul. És el... sí però no. No es pot legislar amb aquesta ambigüitat. Els vianants ens mereixem un respecte, el mínim respecte per poder transitar amb tranquil·litat per les voreres de la ciutat, ja que prou perill hi ha en els passos de vianants quan s’encén l’homenet verd per als transeünts, perquè molt sovint hi ha el ciclista de torn que va de llest, i no respecte el vermell dels vehicles.

És d’esperar, doncs, que hi hagi una rectificació, i que cadascú ocupi el seu lloc. Els vianants les voreres i els ciclistes la calçada, o en tot cas, el carril-bici corresponent. I això sí, que tothom respecti els semàfors. ¿Bicicletes? Sí! ¿Seguretat? També!

CARTA OBERTA A JAUME OLIVERAS

2009-01-09T21:46:00.007+01:00

Amic Jaume:

Dimecres passat el diari ‘El Punt’, a la contraportada, publicava un article teu titulat: “Plaça Central: any nou, vell debat”.

A l’article parlaves de mils d’euros, de mils de metres quadrats, de tècnics, de polítics, d’arquitectes, de partits, d’associacions de veïns, de presidents dimitits, de presidents a punt d’acabar el mandat... Jo diria que en un parell de columnes és difícil encabir-hi més coses de les que hi vas col·locar. Tot plegat era un ventall d’opinions personals, envers la forma de portar el tema urbanístic d’un dels grans espais en construcció de la ciutat.

Fins aquí, endavant les atxes. És totalment lícit manifestar el punt de vista que cadascú té de les coses. Ara bé, el que no és lícit és manipular. I des d’un bon començament, en aquell article hi ha manipulació.

El títol ja manipula. “Plaça Central: any nou, vell debat”. Jaume, no li donis nom a un espai que encara no ha estat batejat. No et valguis de l’oportunitat que tens d’escriure en un mitjà de comunicació donant per fet una cosa que no és. Al llarg de l’article, es pot llegir: “...la futura plaça Central”, “...desenvolupament de la plaça Central" , “El debat sobre la plaça Central...". No, no hi ha plaça Central que hi valgui. De moment, i encara no entenc perquè, no sabem quin nom tindrà aquest nou espai. Però tu insisteixes, com una mena de gota malaia.

Està bé que expliquis, que opinis, que expressis les teves opinions, però el que no es pot fer és donar nom a coses que encara no el tenen, i amb tanta naturalitat, que persones alienes a la temàtica ja ho puguin donar per fet.

Jo no sé quina denominació se li donarà al nou espai. A Badalona, i tu ho saps millor que jo, hi ha un parell de propostes amb dos noms diferents i tots dos prou importants per poder donar nom a aquesta plaça. El que no em val és l’excusa de buscar un nom “neutre” per evitar enfrontaments, com s’ha manifestat alguna vegada. Enfrontaments? D’enfrontament no n’hi ha d’haver cap ni un, el que no pot ser és globalitzar-nos nosaltres mateixos, prou que ens globalitzen des de fora.

Ja fa temps, vaig donar suport a una de les dues iniciatives ciutadanes, ara bé, no dubtis pas que si arribat el moment hagués de triar entre Plaça Central, o l’altra iniciativa ciutadana, la que no vaig donar suport, però que no hi estic pas en contra, triaria la segona.

De “places centrals” el País n’és ple, i si hem d’esperar que a algun indret del món dediquin un lloc com aquest que tindrem a Badalona, a l’Alcalde Xifré o a Pompeu Fabra, anem arreglats.

Cordialment.

SENSE PARAULES

2009-01-06T00:38:00.012+01:00

D'aquesta manera felicita l'any nou el Diputat Portaveu Adjunt del PSC-PSOE al Parlament de Catalunya i membre de l’Executiva Nacional del PSC-PSOE, Joan Ferran.

NO ANEM BÉ, GENS BÉ.

2009-01-03T16:08:00.031+01:00

A la xarxa social Facebook hi ha un grup anomenat: “Jo també odio el Barça de bàsquet. Que cremi el Barça de bàsquet.” Home! No anem bé, gens bé.

Suposo que la mateixa llibertat que permet crear un grup amb aquesta definició, també permet que manifesti el meu total desacord amb aquest plantejament.

És lícit crear un grup que en la seva definició fomenta l’odi i la violència? Jo diria que no. Es pot està en desacord, criticar, reprovar, discrepar... etc. etc., però em sembla molt fort emprar els verbs ‘odiar’ i ‘cremar’, i més si tenim en compte que està ubicat a l'apartat d‘Esports i esbarjo’.

Però, és clar, el primer pas és crear un grup, i després ja veurem qui s’hi apunta, però evidentment hi ha gent per tot i una convocatòria al Facebook mai queda orfe de membres, i aquest cas, malgrat el leitmotiv, tampoc ha estat una excepció.

Si es repassa la identitat dels membres que actualment donen suport al grup, i la relació d’altres grups relacionats, de seguida t’adones que la majoria estan relacionat amb Badalona. La sorpresa, però, és veure entre els qui donen suport a aquest “odi” i a aquesta “cremada” virtual, a alguns badalonins, que jo sempre hauria situat més al costat dels bombers que no pas a la banda dels piròmans.

Malament. Els uns odien i cremarien el Barça de bàsquet, segurament a can Barça no deuen desitjar pas cap altra cosa millor per la Penya. Recordo que ja fa uns quants anys, aquest sentiment era mutu entre seguidors de la Penya i del Círcol, aleshores Cotonificio. ¿I a Manresa? ¿Què deuen pensar a Manresa, del Barça i de la Penya? No anem bé, gens bé.

El problema és que això ens passa en tot els àmbits. En la política, per exemple, els partits polítics del País es treuen la pell els uns als altres. Em refereixo a temes cabdals, és clar. Fins i tot, moltes vegades, no es posen d’acord ni els que formen govern. ¿Tan difícil és formar un Front Nacional, amb tots els partits, per lluitar contra l’enemic comú? Després, a casa, ja discutirem com ens organitzarem, però en els temes importants és quan s’ha d’estar unit, perquè hem de tenir clar que mentre discutim entre nosaltres, el gran beneficiat és el de fora.

En el bàsquet passa el mateix, mentre juguem a debilitar-nos entre nosaltres, qui s’emporta el gat a l’aigua és l’enemic comú. Ens hem de mentalitzar que quan el nostre equip perd les opcions a un títol, el nostre favorit ha de ser l’equip del País amb millors opcions. Si no ho fem així, no anem bé, gens bé.

BON ANY NOU

2008-12-31T21:28:00.006+01:00

PROU ! ! !

2008-12-30T19:35:00.017+01:00

"El termini del 31 de desembre és improrrogable. L’acord ha d’entrar en vigor l’any 2009." Això deia la declaració de la Comissió Executiva del PSC-PSOE aprovada avui fa justament dues setmanes. Ho comunicava així, Miquel Iceta, després de fer saber que a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat havien decidit votar a favor d’aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009.

Doncs tal com era d’esperar, no hi haurà acord abans d’acabar l’any, tal com manifesta el Conseller Castells en aquest vídeo. ‘Amb aquest document no podríem dir que hi ha un acord. No hi hauria un acord. Primera, per una raó obvia que vostès entendran, perquè aquest és un document en el que no hi ha ni una xifra’. ha dit el Conseller, deixant anar una rialla continguda.

I ara què? Ja porten tres incompliments: Agost, Novembre i Desembre. Fins quan tocarà esperar? Les escorrialles que van quedar de l’Estatut del 30 de Setembre, després de passa-hi el ribot l’Alfonso Guerra, encara els sembla massa. Com han de ser aquesta gent del PSOE, que fins i tot incompleixen una llei que ells mateixos van aprovar.

La declaració de la Comissió Executiva del PSC-PSOE del quinze de Desembre també deia: "Si s’evidenciés que el Govern d’Espanya no tingués voluntat de complir l'Estatut, les relacions entre el PSC-PSOE i el PSOE, no tornarien a ser com abans." A veure per on es despenjarà, ara, el PSC-PSOE. Que tinguin present que no es pot anar pel món amb els pantalons a la mà.

Evidentment, si hi hagués ganes de complir l’Estatut no estaríem en aquesta situació. I fins quan? Doncs fins que els doni la gana i a qualsevol preu, i a sobre encara ens vendran, uns i altres, que haurà estat un èxit espatarrant.

I els socis del PSC-PSOE que donen suport al Govern de la Generalitat el que haurien de fer és desenganxar-se d’una vegada de la poltrona, predicar amb fets, menys renegociacions de pacte de Govern amb el tripartit i anar de cara a un Govern nacionalista, un front nacionalista de debò, que planti cara al govern central.

Perquè ja n’hi ha prou! Ens enganyen, ens menystenen, ens oprimeixen, ens menteixen, ens menyspreen, ens criminalitzen, ens ataquen, ens agredeixen, ens condemnen... Ah, això sí! Els calés, sí que els volen.

Doncs prou! Ja n’hi ha prou! Hem de dir prou!

BONES FESTES

2008-12-24T15:51:00.001+01:00

15:44 CONSUMATUM EST

2008-12-18T15:47:00.017+01:00

Efectivament, a les 15:44 els 25 diputats del PSC-PSOE han consumat l'acte. Han donat llum verda als pressupostos de l'Estat. Ja s'entreveu doncs, un acord satisfactori de cara al finançament, abans de les campanades. Celebrem-ho!