¿Sumem o paguem?

En Ferran Falcó no para de fer reflexions al voltant de la B500. Reflexiona en el document "La Badalona que suma" i ho fa també en el seu bloc. Falcó diu que està contra el peatge de la B500 però que si es vol accelerar el projecte, probablement caldrà menjar-nos el peatge.

L'ERC local va organitzar una roda de premsa on els seus dirigents es van manifestar, una vegada més, totalment contraris a la creació d'aquest nou peatge. Tot això tenint en compte que ERC a nivell nacional, forma part del govern que proposa convertir la B500 en una via de peatge. 

El PP de Badalona, a través del seu cap de llista, ja s'ha manifestat de manera reiterada també contrari al peatge tal com es pot observar a la fotografia.

¿Sumem? ¿Hi ha voluntat de sumar per fer costat als ciutadans? L'Ajuntament és qui ha de vetllar pels interessos dels administrats, però moltes vegades sembla que es dediquin a fer tot el contrari.

Ni problemes de temps, ni de nous projectes, ni començar de zero, ni deu anys més. El que han d'aconseguir aquestes tres forces polítiques locals que diuen estar contra el peatge, és traslladar aquesta aspiració al Parlament, sumar, aprovar-ho i tirar endavant.

El problema és, simplement, polític. El problema és, simplement, de voluntats. L'obra serà la mateixa. L'obra es pot començar quan estigui previst fer-ho, però sense els punts de peatge. Així de senzill. Ara només cal que a uns quants ciutadans d'aquest país, ens vulguin tractar com a ciutadans de primera, com els de Mataró i Granollers, per exemple, o com a ciutadans de segona.

¿Per a qui treballen?

Diu que no es tracta d’un programa electoral i que només és “un conjunt de reflexions amanides amb alguna proposta concreta”.

Així comença un article del diari "El Punt", d’avui 19 de febrer amb el titular: “Falcó obre el debat electoral a Badalona i aposta per la gestió privada del port” i amb el següent subtítol: “Assumeix que la B-500 sigui de peatge i proposa que l’Illa Central sigui seu d’alguna multinacional”.

No sé si aquesta assumpció del peatge de la B-500 forma part de la reflexió o de l’amanida de propostes concretes, però depenent d’on ho enquadri, seria bo que o bé continués reflexionant, o bé descarregués l’amanida de vinagre.

En un principi CiU de Badalona apostava per la gratuïtat de la B-500, però ara sembla que Falcó se’n desmarca dient que la B-500 és necessària i que s’ha de tirar endavant encara que sigui de peatge.

Efectivament, la B-500 és necessària, molt necessària, però els ciutadans de Badalona, Maresme, Vallès Oriental... la volem amb el mateix peatge que paguen els ciutadans de Mataró, Granollers, Alt Maresme... a l’utilitzar la B-40 per passar el coll de Parpers: Zero euros. Qualsevol altre preu seria un greuge comparatiu gravíssim. B-500 sense peatges.

PSOE-C i ICV-EUiA ja s’havien manifestat a favor del peatge, ara sembla que s’hi suma CiU. Com es pot entendre que uns regidors elegits pels ciutadans de Badalona es posicionin en contra dels interessos de qui els paga el sou i no defensin la gratuïtat davant la Generalitat?

Molt senzill, perquè són càrrecs electes a través de les llistes dels partits i són els partits qui manen. Si es pogués elegir el regidor de districte de manera directe, amb llistes obertes, aleshorers defensarien els interessos dels ciutadans con autèntics lleons.

Tot arribarà.

Puigcercós... Puigcercós... Puigcercós...

Puigcercós va demanar, ahir, el "sí" dels no independentistes a les cosultes populars del 28 de febrer, com a primer pas per sortir de la crisi.

Puigcecós predica el que no practica. Puigcercós, amb Esquerra, van tenir dues oportunitats per mostrar realment a quin costat carreguen, i ho van fer. I tant!
Puigcercós ja deu haver oblidat, o potser prefereix no fer memòria de dues dates molt concretes. Una del mes de juny i una altra del mes de desembre del 2009.
Puigcercós i Esquerra, en aquells moments, a l'hora de votar a la Mesa del Parlament si s'acceptaven o no les ILP's que feien referència a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, no van fer el pas endavant que ara preconitzen.
Puigcercós no pot haver oblidat, així com així, que la Mesa del Parlament va rebutjar les dues vegades -per unanimitat- admetre a tràmit les ILP's. I part d'aquesta unanimitat -en contra- la formava ERC.
Puigcercós s'hauria d'enrojolar quan ara demana a la bona gent que voti a favor de la Independència del País, quan sense immutar-se el més mínim, ells, ni tan sols van fer ús del dret a l'abstenció a l'hora de votar a la Mesa del Parlament i es van alinear amb els que ara -segons ell- tracten amb desdeny l'esforç de tantes persones.
Puigcercós... Puigcercós... Puigcercós... Qui estigui lliure de pecat...

Eixuga't i tornem-hi!

Ernest Maragall diu: "Però avui per avui, Catalunya sembla que no ho vol, n'està fatigada, no recolzarà nous experiments, ni artefactes inestables." Ho diu fent referència al Tripartit, en una intervenció al Foro Nueva Economia el dia 10 de febrer.

En aquest mateix acte, demana "veu pròpia" dels socialistes catalans al congrés espanyol.

Com que es veu que no en té prou, el diumenge, a La Vanguardia, publica un article amb la capçalera "PSC y Catalunya" , on assegura que "el govern fa temps que va renunciar a un projecte integral de país".
En aquest article deixa ben clar que no ha de rectificar res i que tornaria a dir el que va dir, amb les mateixes paraules.

La reacció de Nicaragua no es fa esperar. Avui, -dilluns- executiva del PSOE-C, Montilla ha cridat a l'ordre al personal, Maragall dimiteix, Montilla el confirma, i aleshores Maragall rectifica el que -segons ell- fa vint-i-quatre hores no era rectificable i... Eixuga't i tornem-hi! De cul a la poltrona!
¿El Conseller Maragall ens enganyava fa una setmana o ens enganya avui? Fa una setmana treia pit, avui acota el cap davant la direcció del partit. Ja n'hi ha prou! Que no ens prenguin més per imbècils!

Que en serà de llarg, el camí fins el Novembre.

Ja pots xiular, si l'ase no vol beure.

A la revista Bétulo d'aquest més de febrer, a la secció "Opinió", espai reservat als representants dels grups municipals, el regidor del PP Xavier García, amb les seves manifestacions continua reblant el clau.

Al senyor García tant li fa el seguit de dades que es van posar damunt la taula durant el darrer ple municipal, ell... continua parlant de les cataractes i/dels immigrants -que segons ell- colapsen les llistes d'espera.
Té un discurs tan pobre, tan limitat, que sembla un d'aquells ninos programats que porten els reis, i que, evidentment, sempre tenen el mateix repertori.
Al ple del 26 de gener, Ferran Falcó, en una dilatada, detallada i brillant exposició, va explicar al col·lega ideològic del senyor Anglada, que a la llista de 239 persones pendents d'operar-se de cataractes, amb poc menys de dos mesos d'espera, només hi havia 4 persones estrangeres.
El regidor convergent també va explicar que dels 9.220 ingressos registrats durant l'any 2009, només 49 eren persones estrangeres, i d'aquestes 49, 44 tenien targeta sanitaria o i havia conveni amb el país d'origen i només 5 eren estrangers sense cap mena de targeta ni conveni.
Però el senyor García, com si sentís ploure. La saviesa del refranyer és evident: "Ja pots xiular, si l'ase no vol veure."
I per acabar el seu escrit disciminatori, el senyor García continua dient que es troba a 2 regidors de guanyar les eleccions, i que si l'any 2011 és elegit alcalde, garanteix que primer seran els veïns de Badalona. Caldrà que abans de les eleccions expliqui, d'una manera clara, quins requisits s'han de reunir perquè "Ell" decideixi qui és veí de Badalona i qui no ho és. I també hauria d'explicar amb qui pensar sumar per governar la ciutat, perquè amb 9 regidors no n'hi ha prou.
Jo, des d'aquí, em comprometo a deixar de ser veí de Badalona si el senyor García -cosa poc probable- accedeix a l'alcaldia. No voldria pas que per aquests mons de Déu m'assenyalessin, recordant-lo a "Ell", quan m'identifiqués com a ciutadà badaloní.
Però, en el fons, estic convençut que entre tots, no permetrem que això passi. Ni "Ell" pot arribar tan amunt, ni Badalona tan avall.

A Badalona: "Teatre Borràs"

Sembla que ja hi ha acord en el tema del bateig de can Fradera. Hi haurà un reconeixement conjunt a Frederic Xifré i Pompeu Fabra, segons explica Joan Soler i Amigó en un article a El Tot. L'enhorabona! Salvat, doncs, l'escull que podia representar aquesta decisió, i aprofitant l'època de donar nom a cada cosa, potser seria el moment de fer justícia a un altre insigne badaloní: Enric Borràs. És cert que el gran intèrpret del Manelic de Terra Baixa de Guimerà té un carrer amb el seu nom a Badalona, i cert és també, que el Círcol Catòlic va instituir com a trofeu del seu concurs de teatre, una figura del Manelic, però el que manca a la ciutat és un teatre que porti el nom de l'actor. Aprofitem, doncs, la remodelació del fins ara Teatre Principal (Principal Cinema), un local amb un nom totalment neutre, sense cap mena de vincle ni representativitat, per fer el canvi de nom i passar a anomenar-lo: "Teatre Borràs".

Grup al Facebook. A Badalona "Teatre Borràs"

Crema'l tu!

L'Ajuntament de Badalona per mitjà de l'Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural, convoca el dotzè concurs Crema'l tu!, disseny de la figura del dimoni que cremarà a les Festes de Maig 2010. Posteriorment un constructor donarà forma al dibuix i es plantarà a la platja uns dies abans de la cremada, a la vista de tota la ciutadania.

El termini de presentació és el dia 5 de març de 2010


Bases del concurs Crema'l tu!

La dignitat

Darrerament, s'ha parlat molt de dignitat. Tothom s'ha omplert la boca de dignitat. Tots han volgut defensar la dignitat de Catalunya. La dignitat del País, però, no es defensa a cop d'editorial ni a cop de discurs. La dignitat del país es defensa amb el treball diari, sense tants escarafalls.
La dignitat es defensa gestionant degudament les forces de l'ordre. La dignitat es defensa amb claredat i transparència a l'hora d'informar. La dignitat es defensa quan no es prometen consolats que ja existeixen. La dignitat es defensa mostrant la coherència entre el que es diu privadament i el que es diu públicament. La dignitat es defensa no acceptant traspassos de competències totalment buits. La dignitat es defensa dient no a finançaments que amb el posterior increment de l'IVA, no serveixen per res.
Però un cop demostrat que hi ha qui no coneix la dignitat, no ens quedarà més remei que, per aquesta dignitat, i a través de les urnes, foragitar el tripartit del govern del nostre País.

S'ha de predicar amb l'exemple

Avui, més o menys a quarts de dotze, aquest furgó dels Voluntaris de Badalona, ocupava el pas de vianants situat just davant del Museu Municipal. Mal exemple, evidentment. I més, encara, quan es tracta d'un vehicle de l'Ajuntament.

El més curiós del cas és que, a la mateixa hora, a pocs metres hi havia l'agent de la llibreta controlant l'horari de l'aparcament, per aconseguir, probablement, el cent per cent de la productivitat a final de mes. Però, és clar, la seva missió no és la de sancionar col·legues de la casa gran, i fa la vista grossa.

Suposo que no deu ser massa agosarat pensar ue si en aquell moment hagués aparegut "el cotxe fantasma", també hauria fet la vista grossa, o en aquest cas: "la càmera grossa" L'exemple, ha de començar per dalt de tot.

* Les dues primeres fotografies són d'aquest matí. La del "cotxe fantasma", s'ha obtingut a la xarxa.

¿I les de casa què hi diuen?

M'agradaria saber que en pensen les companyes de grup parlamentari de Joan Ferran: Manuela de Madre, Montserrat Tura, Carme Figueras, Lidia Santos, Caterina Mieras, Consol Prados, Rocio Martínez, Montserrat Capdevila, Judit Carreras i Palmira Arcarons, Marina Geli, Agnès Pardell, Marta Camps, Núria Segú i Núria Ventura de la felicitació de Nadal i Any Nou que ha publicat al seu bloc, amb la foto que acompanya aquest post.
També estaria bé saber què n'opinen: Anna Simó, Marina Llansana, Maria Teresa Aragonès i Maria Pilar Dellunde, Maria Mercè Roca, Carme Capdevila i Marta Cid, del grup d'ERC i Dolors Camats, Maria Dolors Clavell, Laia Ortiz, Mercè Civit i Laura Massana, d'ICV-EUiA, grups que donen suport al govern.
Cal dir que l'any passat, el "croster" Ferran ja va anar d'aquest pal, però van passar coses estranyes: "Sense paraules" i "Joan Ferran: Pixar fora de test"
O potser sóc jo que m'ho miro malament i està relacionat amb el tema de la paritat. Vés a saber.

¿ERC ha de canviar els Estatuts?

Segons que informa el diari Avui, ERC preguntarà als votants si ha de condicionar pactes de govern a la convocatòria d'un referèndum per la independència.

Jo em pregunto: ¿Tenen alguna validesa els estatuts d'una formació política? ¿Uns estatuts han de de ser punt de referència? ¿Es poden adoptar posicions en contra del que assenyalen uns estatuts?

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana diu: Estatut 2 [sovint en pl] Conjunt de disposicions que tenen força de llei per a l'organització i el govern d'un cos, d'una col·lectivitat. Els estatuts d'una societat, d'una acadèmia. (GDLC)

No ho sé. En aquest moment estic desorientat. He agafat els Estatuts d'ERC, (14/06/2008) i en el Títol Preliminar - Article 1, he pogut llegir: "Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit polític fundat el 1931 que propugna la unitat territorial i la independència de la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, mitjançant la construcció d'un estat propi en el marc europeu... "

Més clar, l'aigua. Després de llegir aquestes primeres línies dels Estatuts d'Esquerra em demano: ¿No queda clar cap on han d'anar els pactes de govern? ¿Cal preguntar a la militància sobre un tema on una de les respostes es pot contradir amb els Estatuts? Ei, cap problema, i si no interessa la independència, s'han de canviar els Estatuts.

Vividors miserables

La nit post-reis, o sigui ahir, sense adonar-me'n, em vaig quedar sol, entretingut amb els regals -durant el 2009 es veu que em vaig portar prou bé- i de tant en tant em dedicava a fer allò del zàping televisiu.

Ja era tard, francament tard, o d'hora, depèn de com és miri, faltaven pocs minuts per les tres, quan al anar saltant de canal en canal en vaig aturar a Telecinco, aquella televisió tan nostrada.

Hi havia una noia que no parava d'incitar als espectadors a trucar, dient-los que si coincidia la seva trucada amb el moment que ella aixecava el telèfon, s'endurien un premi de prop de 50.000 €, quantitat que de mica en mica va arribar, finalment, a 60.000 €.

Vaig voler veure quin era el final d'aquesta història. Fet i fotut es va acabar a les quatre tocades, -la foto és de les 03:50- quan ella va despenjar el telèfon i a l'altra banda i havia un home disposat a respondre a la demanda: "Sabes los nombres?". El joc era tan complicat com formar tres noms d'home amb tres combinacions de lletres que apareixien constantment a la pantalla: "MARGEN", "NADA" i "QUIEREN". L'home, a través del telèfon i amb tota la il·lusió respon: "German, Adan i Enrique".

I ara be el fi de festa. La morena li demana al "concursant" que li digui quatre lletres. Ell comença a respondre "A... B..." i sense deixar-lo acabar la noia treu un cartell de dins un sobre. No hi havia ni la A, ni la B, per tant: "Lo sentimos mucho, hasta la próxima". Y aquí es va acabar el concurs.

La gent truca que trucaràs, paga que pagaràs durant hores, gent que deu trucar per mirar de treure's el ventre de penes, gent que no es ni capaç d'adonar-se de l'aixecada de camisa que aquest "joc" representa.

¿Les autoritats no hi poden fer res? Això segurament deu ser legal, però... és moral? S'hauria de tallar d'arrel que uns vividors miserables ingressin diners gràcies a la misèria i a l'engany.