Allò que no va passar

"Timisoara?". És el títol de l'entrada del dia vint-i-set d'aquest mes, al bloc "Hospitabulis" de Jordi Ballesteros. En Jordi ens explica que una pregunta proposada per ell, per formar part del Joc de Badalona, fou refusada per la comissió organitzadora. Per prudència, diu. Per no alimentar la fera.
La pregunta, amb cert to crític, evidentment, feia referència a Xavier García, el més "popular" dels regidors badalonins.
Després de llegir el post, he recordat, una altra vegada, allò que "no" va passar el mateix dia de la seva publicació, durant la celebració del ple municipal.
Els companys del Joc de Badalona es poden estar, perfectament, si així ho consideren, d'utilitzar determinats temes a l'hora de formular les preguntes del Joc, ara bé, els representants de la ciutadania a l'Ajuntament, no podien passar per alt els darrers incidents protagonitzats pel senyor García amb la complicitat de la senyora Sánchez.
No hi ha excuses que hi valguin. Ni l'evitar "alimentar la fera" com diuen els uns, ni el "no acontentar als qui volien tomàquet" com asenyalen  els altres. L'esperat per alguns durant el transcurs del ple muncipal, no es va produir. No es va reprovar al líder més "popular". No hi va haver una declaració consensuada, ferma i decidida. No. Tots els grups muncicipals van passar de puntetes per damunt del tema més candent del moment.
Potser havien llegit el post d'en Jordi i en van patir la influència. Potser van confondre l'Ajuntament amb La Sargantana, el Ple amb el Joc. I no, això no pot ser. Des de l'Ajuntament no es poden permetre aquests "populars divertimentos" i s'ha de respondre de manera contundent. De manera democràtica, però contundent. Potser així, de mica en mica, la fera s'anirà domesticant.