dimarts, 30 de desembre del 2008

PROU ! ! !

"El termini del 31 de desembre és improrrogable. L’acord ha d’entrar en vigor l’any 2009." Això deia la declaració de la Comissió Executiva del PSC-PSOE aprovada avui fa justament dues setmanes. Ho comunicava així, Miquel Iceta, després de fer saber que a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat havien decidit votar a favor d’aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009.

Doncs tal com era d’esperar, no hi haurà acord abans d’acabar l’any, tal com manifesta el Conseller Castells en aquest vídeo. ‘Amb aquest document no podríem dir que hi ha un acord. No hi hauria un acord. Primera, per una raó obvia que vostès entendran, perquè aquest és un document en el que no hi ha ni una xifra’. ha dit el Conseller, deixant anar una rialla continguda.

I ara què? Ja porten tres incompliments: Agost, Novembre i Desembre. Fins quan tocarà esperar? Les escorrialles que van quedar de l’Estatut del 30 de Setembre, després de passa-hi el ribot l’Alfonso Guerra, encara els sembla massa. Com han de ser aquesta gent del PSOE, que fins i tot incompleixen una llei que ells mateixos van aprovar.

La declaració de la Comissió Executiva del PSC-PSOE del quinze de Desembre també deia: "Si s’evidenciés que el Govern d’Espanya no tingués voluntat de complir l'Estatut, les relacions entre el PSC-PSOE i el PSOE, no tornarien a ser com abans." A veure per on es despenjarà, ara, el PSC-PSOE. Que tinguin present que no es pot anar pel món amb els pantalons a la mà.

Evidentment, si hi hagués ganes de complir l’Estatut no estaríem en aquesta situació. I fins quan? Doncs fins que els doni la gana i a qualsevol preu, i a sobre encara ens vendran, uns i altres, que haurà estat un èxit espatarrant.

I els socis del PSC-PSOE que donen suport al Govern de la Generalitat el que haurien de fer és desenganxar-se d’una vegada de la poltrona, predicar amb fets, menys renegociacions de pacte de Govern amb el tripartit i anar de cara a un Govern nacionalista, un front nacionalista de debò, que planti cara al govern central.

Perquè ja n’hi ha prou! Ens enganyen, ens menystenen, ens oprimeixen, ens menteixen, ens menyspreen, ens criminalitzen, ens ataquen, ens agredeixen, ens condemnen... Ah, això sí! Els calés, sí que els volen.

Doncs prou! Ja n’hi ha prou! Hem de dir prou!