El pregó 2010, amenaçat?

He llegit la carta que el primer tinent d'alcalde i regidor de govern, Ferran Falcó, va dirigir a Jorge Javier Vázquez, felicitant-lo per haver obtingut el premi Ondas d'enguany, com a millor presentador.

La carta en qüestió ha provocat una certa polèmica entre els qui consideren que el guardonat no és mereixedor d'aquesta felicitació des de la casa gran de la ciutat, degut al tipus de programa que presenta, i els que d'altra banda els sembla una iniciativa prou lloable. Fins i tot un grup creat a la xarxa social Facebook, demana que el premiat faci el pregó de les Festes de Maig del proper any: "Jorge Javier Vázquez pregonero de las Fiestas de Badalona 2010".

Francament, que l'ajuntament, l'alcalde, o el primer tinent d'alcalde felicitin un popular personatge televisiu vinculat a la ciutat, per haver obtingut el premi Ondas, tampoc ho veig tan greu, per controvertit que sigui el programa que presenta. Fins i tot en podríem dir allò de... políticament correcte.

Ara bé, d'aquí a la possibilitat d'encarregar-li el pregó de les Festes de Maig... ui, ui, ui! Però mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, i molt menys si tenim en compte que l'any 2010 Badalona serà Capital de la Cultura Catalana i encara podria ser que algun il·luminat pensés que presentant aquesta mena de programes, Jorge Javier Vázquez fa prou mèrits per ser pregoner, bàsicament per la seva gran aportació a la cultura, sobretot a la catalana.

Xoriços? v. Xoriço!

No seré pas jo qui es manifesti sobre la culpabilitat o innocència dels imputats en el "cas Pretòria". D'entrada cal respectar la presumpció d'innocència de les persones, i serà la justícia qui es pronunciï, i si es demostra que els imputats són culpables, aleshores, podrem dir ben alt i clar que es tracta d'uns xoriços.

D'altra banda tenim el "cas Palau", aquí no hi ha dubtes. En Millet, el xoriço Millet, ha confessat. Ha reconegut haver ficat la mà a la caixa, però...

Estaria bé que algú expliqués, amb paraules entenedores per a tothom, com pot ser que persones de les quals encara no s'ha demostrat la seva culpabilitat siguin mantingudes "entre reixes", i per contra, a un "xoriço confés" se'l manté en llibertat. Hi ha coses que els pobres mortals no entenem.

"B-500 sense peatges"

Avui és podia llegir la notícia a "El Punt". La Generalitat ha encarregat a l'empresa pública Tabasa la construcció, la gestió i el manteniment, del futur desdoblament de la B-500.

Avança també el diari, que l'opció més probable entre Badalona i Tiana, és la de Tiana per la Vall de Montalegre.

I el més important. El titular de la notícia avisa que aquesta nova via podria ser de peatge. ¿De peatge? La nova B-500 seria l'equivalent a la B-40 que comunica el Mareme -per Mataró- amb Granollers a través del túnel de Parpers, i aquesta via és totalment gratuïta. ¿Per què, doncs, hauria de ser de petage el desdoblament de la B-500?

Malament si abans de començar l'obra ja es parla de la possibilitat d'establir un peatge. Segurament aquesta és la primera i única cosa que ja deu tenir clara aquest estol de polítics que tant es preocupa per nosaltres. De fet ja es contempla que: 'Tabasa podrà percebre dels usuaris, per la utilització de les instal·lacions viàries de la B-500, les tarifes corresponents, d'acord amb el sistema i els imports establerts en el pla econòmic i financer'.

Hem de començar a dir: "B-500 SENSE PEATGES" abans no ho donin per fet.

... sense mestressa.

El que està passant, i cada vegada amb més assiduïtat, converteix l'acció de govern del Tripartitt català, en allò que antigament se'n deia "una casa, de senyores que fumen i et tracten de tu, sense mestressa".

Quan no es té la majoria suficient per governar, s'han de buscar, evidentment, acords puntuals amb altres formacions o bé haver aconseguit, de bell antuvi, formar un govern estable de coalició.

A Catalunya som peculiars fins i tot en això. Vol governar el partit que no ha guanyat les eleccions, i per fer-ho, s'inventen el Tripartit, que anomenen "pacte catalanistea d'esquerres" i que més endavant es coverteix en el ja conegut Tritrencat.

En primer lloc, els que teòricament són els més catalanistes d'aquest "pacte nacionalista d'esquerres", ERC, autoanomenats independentistes, amb la força que els dona el suport popular dels vots independentistes obtinguts a les urnes, lliuren la Presidència del País al PSOE-C, reconegut, això sí, partit sobiranista arreu de les Espanyes. Com a prova d'això, tenim el darrer pacte a Euskadi amb el PP per foragitar de la Lendekaritza al PNB.

D'altra banda, la constatació del trencament d'aquest pacte, la tenim cada vegada que els diputats de PSOE-C vota, a Catalunya en un sentit, i els seus vint-i-cinc "dipuflers" ho fan en sentit contrari a les Cortes Españolas quan es vota el mateix.

Però ja no només és això, és que també en el Tripartit, perdó, Tritrencat, cadascú va per on li sembla, i les darreres votacions ho han demostrat. El PSOE-C ha votat conjuntament amb CiU la Llei d'Educació de Catalunya, amb ICV-EUiA en contra, i d'altra banda, es va rebutjar la ILP sobre els transgènics amb els vots de PSOE-C, CiU i PP, amb els vots favorables dels dos "socis de govern": ERC i ICV-EUiA.

Si això és un exemple se seriositat, de rigor, i de pacte, que algú m'ho expliqui, encara que sigui la mestressa. Si és que la troben, és clar.

El súmmum del cul sec.

Jordi Pujol, segons que informa el diari "El Punt", diu que entén els independentistes, però no ens donarà suport.

Jordi Pujol diu que entén perfectament les demandes pel dret a decidir d'exconsellers dels seus governs com Agustí Bassols o Max Cahner, però no assistirà a l'Acte de Sobirania d'avui davant el Parlament.

Jordi Pujol diu que 'l'independentisme no té sortida i el no independentisme també ho té difícil, per tant, ara és un moment realment molt complicat.'

Joird Pujol diu que, 'per ara' Catalunya no pot esperar 'grans coses positives' de Madrid, però en el futur 'això pot canviar' si l'estat 'baixa de l'ase'.

Després de totes aquestes observacions, Jordi Pujol no cal que digui res més. De fet, no ha dit res més que el de sempre: Ni sí ni no, ni blanc ni negre, ni or ni plata. És a dir, continua sense mullar-se el cul. D'això se'n podria dir: 'El súmmum del cul sec'.

Qui es mullarà el cul, com sempre, és la societat civil, que també com sempre, avui donarà resposta multitudinaria a classe política, en l'Acte de Sobirania que es durà a terme davant el Parlament de Catalunya, i que començarà a les 5 de la tarda a l'Arc de Triomf. Ens trobarem allà.

I que ningú ho dubti: Si sumem, guanyem!

Mamella, menjadora, el que sigui... sempre amorrats.

La veritat és que per aquest post no cal trencar-s'hi gaire les banyes. Jo diria que fent arribar l'enllaç de la notícia n'hi ha més que prou. Els polítics són així. Nyam, nyam, nyam... "ICV recoloca una regidora de Badalona"

La voz de su amo

Hi ha vegades que els blocaires no l'encertem a l'hora de triar la part gràfica que ilustra els nostres comentaris. L'apostol badaloní de la democràcia i la llibertat d'expressió, Cosme Modolell, en el seu darrer post amb el títol "Ja era hora!!!", no l'ha encertat amb la foto escollida. Jo diria que la que acompanya aquest post, li escau de totes totes. Si vol, la pot "copiar i enganxar". Fins i tot li anirà bé per qualsevol altre tema que toqui.

Fantasmes a Ràdio Ciutat de Badalona?

Un dels tertulians del programa "Cinc Minuts Més" de R.C.B. Miguel Jurado, denunciava aquest matí, en directe, des de la mateixa tertúlia, la propera desaparició del "Cinc Minuts Més" ja que, segons ell, al Govern de la Ciutat no li agrada tal com funciona el programa, doncs tothom hi pot dir la seva. Jurado ha qualificat aquesta decisió d'antidemocràtica i feixista.

Per acabar de reblar el clau, també ha comentat que de moment el que ja s'havia decidit, era eliminar la participació en directe dels oïdors, a través del telèfon.

En principi, sembla poc creïble que al segle XXI puguin ser certes les asseveracions del senyor Jurado, no es poden veure aquesta mena de fantasmes, i menys en un mitjà d'informació públic que pertany a un Ajuntament amb un equip de Govern format per uns partits que no haurien d'aixecar dubtes pel que fa al tema de la censura.

Immediatament he trucat al 93.395.40.04, telèfon habitual per intervenir en directe, i en cap moment, durant el temps de la tertúlia han atès cap de les meves trucades, però no només ho han atès la meves, no en deuen haver atès cap, perquè de nou a deu del matí no n'ha entrat ni una en directe.

Aleshores he recordat que a l'nici de la tertúlia no s'havia fet públic, com es fa normalment abans de començar, el telèfon de participació. He de confessar que des d'aquell moment, jo també he començat a veure fantasmes.

Seria bo un aclariment per part de qui correspongui, per esvair visions d'aquest tipus, ja que en un mitjà de comunicació públic no hi pot haver ni la més mínima sospita de manipulació o dirigisme informatiu.

Amorrats a la menjadora

"Els republicans plantaran Rodríguez Zapatero en la inauguració de la T-1".

Aquest és el titular d'un article del diari "El Punt" on s'explica que ERC ha declinat la invitació a assistir a la inauguració, demà, de la nova T-1 de l'aeroport del Prat.

A qui volen enganyar? Planten Zapatero, però continuen donant suport de manera incondicional al PSOE-C, que és qui amb els seus 25 diputats a Madrid el manté a La Moncloa.

No s'entén, oi? I tant que s'entén? No assistint a la inauguració, ERC a Zapatero li farà el lleig però no li farà mal. Li farien mal deixant de donar suport al PSOE-C, però d'aquesta manera també en sortiria perjudicada Esquerra ja que es quedarien sense menjadora.

I així ens va. Mentre es continuï actuant en clau de partit i no en clau de País, malament rai. Cada vegada és més clar que qui haurà d'agafar el timó és la societat civil, perquè si ens hem de refiar dels partits...

"El terme socialista ja no vol dir res"

Per més que el "Nostradamus" del socialisme badaloní -Cosme Modolell- s'entesti a dir el contrari, les coses han començat a anar de tort al món socialista. I així ho reconeix el PS francès, 'Si no canviem, morirem i ens extingirem', va dir Manuel Valls, important membre del PS. Altres membres destacats de la mateixa formació diuen que veuen el partit a les portes de la 'necrosi'. Tot això es pot llegir a "El País", diari gens dubtós a can socialista. I el diari "Avui" es fa ressò d'unes paraules del mateix Valls, al Libération: 'El terme socialista ja noi vol dir res'.

Tenen un morro...

"El termini del 31 de desembre és improrrogable. L'acord ha d'entrar en vigor l'any 2008". Això deia la declaració de la Comissió Executiva del PSOE-C aprovada el 15 de desembre. Aquesta era la totalitat del text:

"La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.Ho fem per tal de no perjudicar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i Espanya .

• Que es veurien perjudicats per la inestabilitat política i econòmica que es generaria.

• Que es veurien privats d´uns pressupostos que serveixen per combatre la crisi, per impulsar les polítiques socials i per augmentar de forma significativa la inversió pública de l´Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut : 4626 milions d´euros.

D´aquesta manera, no donem per finalitzat el procés negociador del nou sistema de finançament.Un procés que ha d´acabar abans de finals d´any.Ha d´acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l´Estatut i que sigui just per a Catalunya.El termini del 31 de desembre és improrrogable . L´acord ha d´entrar en vigor al 2009.Donem per fet que l´acord es produirà.Si es donés el cas, que no desitgem en absolut, que no s´arribés a un acord; si s´evidenciés que el Govern d´Espanya no tingués voluntat de complir l´Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornarien a ser com abans .Som plenament conscients de la transcendència de la nostra decisió.Ens devem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esperen de nosaltres fermesa, intel·ligència i, sobretot, resultats.Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i l´exercirem en tot moment, pensant exclusivament en l´interès de Catalunya i no en la comoditat o la incomoditat del PSC o del PSOE.

Barcelona, a 15 de desembre de 2008."

Tot això es deia després de tots els incompliments que es duien a l'esquena. Doncs després d'incomplir novament amb la data del 31 de desembre, ara es despenja l'amo del tros socialista i amenaça al govern de la Generalitat que si no hi ha acord el 15 de juliol, tururut viola.

Sense comentaris. Els uns, tenen un morro que se'l trepitgen, i el botifleig dels altres, ja ha arribat a límits insostenibles.

Josep Valls i Pla, una placa al "seu" Pont.

Ningú en donava un duro, ja l'havien sentenciat, però el dia cinc de juny l'Alcalde de Badalona inaugurarà la Jornada Internacional Pont del Petroli. "El Pont del Petroli: Una infraestructura costanera al servei de la ciència i la societat", acompanyat de Joan Pau Sierra, Director del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC.

Després hi haurà ponències del Dr. Yoshiaki Kuriyama del Port and Airport Research Institute (Japó), del Dr. Peter Nielsen de la University of Queensland (Austràlia), del Dr. Jane McKee Smith, US Army Engineer Research an Development Center (USA) i del Dr. Agustín Sánchez-Arcilla del Laboratori d'Enginyeria, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC.

I finalment la cloenda anirà a càrrec de Mercè Rius, Regidora de Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Badalona, de Joaquim Ibáñez Fanes de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya i de Frederic Ximeno i Roca, Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

I tot això passarà, no ho oblidem, gràcies a la tossuderia de Josep Valls i Pla, que va lluitar incansablement per salvar el pantalà. Ara, enmig de tants doctors presentant ponències, de tants polítics sortint a la foto, i en plena recuperació del Pont del Petroli, la ciutat ha d'agrair aquesta tossuderia d'en Josep, almenys amb una placa commemorativa, al Pont que tant va defensar. És de justícia.