divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi 2010

Un meu amic m'ha fet arribar un poema
que vull compartir amb vosaltres.



Sant Jordi 2010

Dieu que se'ns ha mort un referent,
i em dieu que li feu un homenatge.
Sabeu que fou prudent, discret, gens càndid,
d'aquells que escalen poc a poc amb tacte
calculat, sense mai despentinar-se.
Dieu, per quedar bé, que fou bon home
mesurat en el gest i en el vestir
ni un crit, ni un mot fora de lloc, lacònic
un ciutadà sagaç d'eles dentals
poc neutre del parlar més genuí
tot un senyor de Barcelona olímpica
cap al final. Però també sabeu
i no ho dieu que fou un mal subjecte
desconfiat i malpensat, un còmplice
de tants, més no insignificant, del mal:
grisor, pobresa, repressió i fam
floten immòbils com angúnies vives
dolors encara oberts que com les roses
d'avui han esclatat sense perfum.
Ara que voleu fets i no paraules
que bé que encaixa aquesta discreció
tan poc nostra, sense excés, tan d'enllà
que no contrapesa la nostra rauxa
perquè no és feta de seny ni en té l'aire.
Si ens recomaneu fets i no paraules
¿té sentit dir una fúnebre oració
lloar-lo amb quatre frases circumspectes
i amb buscada oratòria diplomàtica
cantar-ne les virtuts i no l'engany?
¿Quin sentit té penjar-li cap medalla?
El seu barquer s'espera pacient
a l'altra riba, mut, fidel a un sol
principi, ferm, insubornable, just:
pesen molt més els fets que les paraules.
Nosaltres a aquesta banda del riu
no deixarem de banda el crit perquè
fidels encara als nostres, en record
dels laments ofegats, per reclamar
reparació i desprendre'ns dels malsons
continuarem exigint fets però encara
no poden renunciar a les paraules.
¿Encara cal que proclamem ben alt
que el pedestal és el record dels altres?


Jaume Comas i Gras