dissabte, 3 de gener de 2009

NO ANEM BÉ, GENS BÉ.

A la xarxa social Facebook hi ha un grup anomenat: “Jo també odio el Barça de bàsquet. Que cremi el Barça de bàsquet.”  Home! No anem bé, gens bé.
Suposo que la mateixa llibertat que permet crear un grup amb aquesta definició, també permet que manifesti el meu total desacord amb aquest plantejament.

És lícit crear un grup que en la seva definició fomenta l’odi i la violència?  Jo diria que no. Es pot  està en desacord, criticar, reprovar, discrepar... etc. etc., però em sembla molt fort emprar  els verbs ‘odiar’ i ‘cremar’, i més si tenim en compte que està ubicat a l'apartat d‘Esports i esbarjo’.

Però, és clar, el primer pas és crear un grup, i després ja veurem qui s’hi apunta, però  evidentment hi ha gent per tot i una convocatòria al Facebook mai queda orfe de membres, i aquest cas, malgrat el leitmotiv, tampoc ha estat una excepció.

Si es repassa la identitat dels membres que actualment donen suport al grup, i la relació d’altres grups relacionats, de seguida t’adones que la majoria estan relacionat amb Badalona. La sorpresa, però, és veure entre els qui donen suport  a aquest “odi” i a aquesta “cremada” virtual, a alguns badalonins, que jo sempre hauria  situat més al costat dels bombers que no pas a la banda dels piròmans.

Malament. Els uns odien i cremarien el Barça de bàsquet, segurament a can Barça no deuen desitjar pas cap altra cosa millor per la Penya. Recordo que ja fa uns quants anys, aquest sentiment era mutu entre seguidors de la Penya i del Círcol, aleshores Cotonificio. ¿I a Manresa? ¿Què deuen pensar a Manresa, del Barça i de la Penya? No anem bé, gens bé.

El problema és que això ens passa en tot els àmbits. En la política, per exemple, els partits polítics del País es treuen la pell els uns als altres. Em refereixo a temes cabdals, és clar. Fins i tot, moltes vegades, no es posen d’acord ni els que formen govern. ¿Tan difícil és formar un Front Nacional, amb tots els partits, per lluitar contra l’enemic comú? Després, a casa, ja discutirem com ens organitzarem, però en els temes importants és quan s’ha d’estar unit, perquè hem de tenir clar que mentre discutim entre nosaltres, el gran beneficiat és el de fora.

En el bàsquet passa el mateix, mentre juguem a debilitar-nos entre nosaltres, qui s’emporta el gat a l’aigua és l’enemic comú. Ens hem de mentalitzar que quan el nostre equip perd les opcions a un títol, el nostre favorit ha de ser l’equip del País amb millors opcions. Si no ho fem així, no anem bé, gens bé.