Aquest matí he anat al poliesportiu de La Plana -on hi feia un fred que pelava- a veure un partit de bàsquet de Categoria Territorial que disputaven el Círcol Catòlic de Badalona i el Valldemia de Mataró.
L'ambient glaçat, les graderies gairebé buides, el partit no passarà a la història, però... sort que el col·legiat encarregat de dirigir-lo, el senyor Rossell, hi ha posat l'escalfor que ens faltava.
Un àrbitre que des del primer minut ha sabut estar al seu lloc fent-se respectar en tot moment, imposant la seva autoritat -que no s'ha de confondre amb autoritarisme-, i així ha aconseguit guanyar-se el respecte dels jugadors durant els quaranta minuts. D'uns jugadors, tot s'ha de dir, de categoria sènior.
A canvi, el senyor Rossell, ha estat dialogant en tot moment, donant explicacions del seu criteri arbitral cada vegada que algun dels jugadors es mostrava correctament disconforme amb alguna de les seves apreciacions.
Al final del partit el resultat ha estat favorable a l'equip local per un punt de diferència, sense que els visitants es puguin queixar de l'actuació del senyor Rossell, de la mateixa manera que els locals no en podrien tenir cap queixa si a darrera hora el partit hagués caigut cap el costat dels mataronins.
Ha estat un autèntic plaer poder presenciar l'actuació del senyor Rossell. Tant de bo hi haguessin més àrbitres capaços de dirigir els partits de manera tan didàctica. Habitualment tothom parla dels àrbitres per queixar-se'n, per tant crec que és just parlar-ne, també, quan es presencia una actuació exemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada