Aquest dimarts passat, en un dels debats matinals del programa “5 minuts més” de Ràdio Ciutat de Badalona, dos dels tertulians van protagonitzar una desavinença una mica crispada, ja que tots dos es mostràvem fermament enrocats en les seves idees.
El desacord, jo diria que habitual entre ambdós tertulians, Miguel Jurado i Miquel Estruch, va sorgir a arrel de comentar el llibre d’en Toni Soler: "Amb llengua o sense"
Al bell mig de la conversa, Miquel Estruch va dir que, evidentment, no es pot ignorar l’aportació del castellà a la cultura, però no perdent mai de vista, que el castellà no és l’idioma propi de Catalunya, que es tracta d’un idioma foraster, ja que l’idioma propi d’aquest país és el català.
Miguel Jurado es va molestar, i molt, per aquest tractament de “foraster” que Estruch va donar al castellà, i aleshores va esgrimir el fet què tots dos idiomes són oficials. Però Estruch no va baixar del burro, tot i reconeixent aquesta co-oficialitat, es va remetre a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on es diu que el català és l’idioma propi de Catalunya. ‘Per tant, senyor Jurado, si un idioma és propi, l’altre, sigui quin sigui, i per molt oficial que sigui, serà considerat com impropi’, va concloure Estruch.
Aquesta argumentació no va convèncer Miguel Jurado que va optar per donar per acabat el duel dialèctic.
De fet, sembla estrany, que persones que es dediquen a la política, desconeguin, o potser pitjor, s’entestin a fer veure que desconeixen el que diu la llei marc del nostre país.
Senyor Jurado: Estatut de Catalunya, Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada