Tinc el convenciment que abans d'acabar l'any hi haurà acord amb el tema del finançament. No es pot pensar altra cosa, si el conseller Antoni Castells ha dit: això, i l'executiva del PSC ha dit: això, haig de creure que l'acord va per bon camí.
En cas contrari, si es consolidés el tercer engany, 9 d'agost, 30 de novembre, 31 de desembre, en aquest país haurien de començar a passar coses. O és que som mesells?
En cas de no arribar a un bon acord, el PSC no en tindria prou posant les sigles "-PSOE" al costat de les actuals, com lluïen anys enrere. Haurien de posar PSOE directament, a cara descoberta. Ja no caldria enganyar ningú.
Si no hi hagués un bon acord, ERC també s'ho hauria de fer mirar. Però, és clar, segons va manifestar un dirigent local d'ERC a RCB, no poden deixar el govern de la Generalitat perquè el lliurarien als qui un 21 de gener van córrer a pactar amb Zapatero. Doncs, au, embolica que fa fort. Que continuïn governant amb un partit sotmès al PSOE.
I esclar, queda ICV, que van córrer a pactar amb la ministra Fernández De la Vega per sortir a la foto i els va sortir el tret per la culata amb un altre incompliment, el del trenta de novembre. Aleshores, ningú va dimitir. Es de suposar que aquesta vegada hauria de passar alguna cosa.
Com que és impensable que els tres partits de govern es trobin en un escenari com aquest després de les campanades de cap d'any, és de suposar que ho deuen tenir tot lligat i ben lligat i que l'acord serà un èxit. Enhorabona.
Perquè és clar, si no ho és, aleshores les campanades hauran de ser sonades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada