L’article 52 de la nova Ordenança Cívica, regula, o pretén regular, la circulació amb bicicleta per la ciutat de Badalona.
La lectura d’aquest article deixa clar, o millor dit, no deixa gens clar quin tipus de protecció tenim els vianants davant l’agressió de les bicicletes que circulen per les voreres. És kafkià que es reglamenti que la velocitat d’aquest aparell hagi de ser la del pas humà. ¿Algú es pot creure que algun ciclista respectarà el pas humà? O més ben dit, ¿és possible mantenir aquesta velocitat?
Més endavant diu que en espais molt concorreguts, les bicicletes hauran de ser conduïdes a peu. En aquest cas, és de suposar que serà l’usuari de l’artefacte qui decidirà si l’espai és molt concorregut o no, i per tant, si és necessari posar el peu a terra o no. Problema a la vista.
Finalment diu que caldrà adoptar, sempre, les condiciones necessàries a fi d’evitar riscos per a la circulació d’altres vehicles i de persones. ¿Quines són les condicions necessàries? ¿Qui les marcarà? ¿Qui, les haurà d’adoptar? ¿Quan? ¿Com? ¿De quina manera? Malament, massa dubtes.
No es pot tirar endavant una Ordenança Cívica i no mullar-se el cul. És el... sí però no. No es pot legislar amb aquesta ambigüitat. Els vianants ens mereixem un respecte, el mínim respecte per poder transitar amb tranquil·litat per les voreres de la ciutat, ja que prou perill hi ha en els passos de vianants quan s’encén l’homenet verd per als transeünts, perquè molt sovint hi ha el ciclista de torn que va de llest, i no respecte el vermell dels vehicles.
És d’esperar, doncs, que hi hagi una rectificació, i que cadascú ocupi el seu lloc. Els vianants les voreres i els ciclistes la calçada, o en tot cas, el carril-bici corresponent. I això sí, que tothom respecti els semàfors. ¿Bicicletes? Sí! ¿Seguretat? També!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada