Que no ens enganyin

"El Punt" informa en un article de l'edició d'avui, que José Manuel Fernández, director de l'àrea de "Recursos Interns, Hisenda i Promoció Econòmica", ha manifestat que: "A cap família li resolem la seva situació pel fet de cobrar-los 42 cèntims menys al mes".

Demagògia, pura i simple demagògia. ¿D'on provenen els 42 cèntims de l'exemple? Es tracta de l'estalvi que hi hauria entre l'augment aprovat pel Govern de la Ciutat, el 4'8%, i l'1'4% que reclamen les associacions i sindicats, aplicat en un rebut d'un IBI que l'anys passat pagava una quota de 357'87 euros.

El que no s'entén és que el Director de l'àrea de "Recursos Interns... etc. etc." caigui en un plantejament tan simple com posar un exemple parlant d'un rebut determinat (carrer Estribord), amb xifres absolutes. I molt menys encara, dient més endavant, que un ens de Badalona que ha d'abonar 200.000 euros d'IBI, aplica la rebaixa, els diners que deixaria d'ingressar a l'Ajuntament només aquest contribuent, serien l'equivalent a 1.350 beques de menjadors. D'això se'n diu populisme.

El senyor Fernández sap millor que ningú, que l'augment és el que és, i si no, malament. Un 4'8% és un 4'8% tant per 353'87 euros com per 200.000. I un 1'4% és un 1'4% tant per 353,87 euros com per 200.000. Sé que fer aquesta reflexió pot semblar una bajanada, però...

Que el senyor Fernández no dubti ni per un moment, que la suma de molts 4'8% d'augments, en les taxes, impostos i d'altres despeses de l'economia familiar, si parlem de valors absoluts tal com li agrada al senyor Fernández, ho notarà molt més qui ho ha de suportar amb un sou d'aquells que no són de traca i mocador, incrementat amb un 1'4% amb molta sort, que no pas qui ho ha de suportar sobre grans quantitats, ja acostumat a aquestes xifres, i que probablement no ha de trencar-se el cap per mirar de poder anar a plaça fins a final de mes. I això no és demagogia, és real.

Si us plau, senyor Fernández, no ens enganyi. Baixi del seu despatx, toqui de peus a terra i parli amb l'administrat. Potser aleshores entendrà que persones amb sous que no arriben ni molt menys a 75.094'32 euros anuals (valor retributiu 2008), es queixin d'aquest augment.