dimarts, 2 de febrer del 2010

Ja pots xiular, si l'ase no vol beure.

A la revista Bétulo d'aquest més de febrer, a la secció "Opinió", espai reservat als representants dels grups municipals, el regidor del PP Xavier García, amb les seves manifestacions continua reblant el clau.
Al senyor García tant li fa el seguit de dades que es van posar damunt la taula durant el darrer ple municipal, ell... continua parlant de les cataractes i/dels immigrants -que segons ell- colapsen les llistes d'espera.
Té un discurs tan pobre, tan limitat, que sembla un d'aquells ninos programats que porten els reis, i que, evidentment, sempre tenen el mateix repertori.
Al ple del 26 de gener, Ferran Falcó, en una dilatada, detallada i brillant exposició, va explicar al col·lega ideològic del senyor Anglada, que a la llista de 239 persones pendents d'operar-se de cataractes, amb poc menys de dos mesos d'espera, només hi havia 4 persones estrangeres.

El regidor convergent també va explicar que dels 9.220 ingressos registrats durant l'any 2009, només 49 eren persones estrangeres, i d'aquestes 49, 44 tenien targeta sanitaria o i havia conveni amb el país d'origen i només 5 eren estrangers sense cap mena de targeta ni conveni.
Però el senyor García, com si sentís ploure. La saviesa del refranyer és evident: "Ja pots xiular, si l'ase no vol veure."
I per acabar el seu escrit disciminatori, el senyor García continua dient que es troba a 2 regidors de guanyar les eleccions, i que si l'any 2011 és elegit alcalde, garanteix que primer seran els veïns de Badalona. Caldrà que abans de les eleccions expliqui, d'una manera clara, quins requisits s'han de reunir perquè "Ell" decideixi qui és veí de Badalona i qui no ho és. I també hauria d'explicar amb qui pensar sumar per governar la ciutat, perquè amb 9 regidors no n'hi ha prou.
Jo, des d'aquí, em comprometo a deixar de ser veí de Badalona si el senyor García -cosa poc probable- accedeix a l'alcaldia. No voldria pas que per aquests mons de Déu m'assenyalessin, recordant-lo a "Ell", quan m'identifiqués com a ciutadà badaloní.
Però, en el fons, estic convençut que entre tots, no permetrem que això passi. Ni "Ell" pot arribar tan amunt, ni Badalona tan avall.

2 comentaris:

Carles Plaza ha dit...

Lo más lamentable -bajo mi punto de vista- es que el Sr. Albiol; tiene "su público" en referencia -concreta-al tema de la inmigración y con el sentido exacto que él quiere darle...

Y añado: El -el Sr. Albiol- aprovecha las carencias (ancestrales) que han sido norma en la Ciudad de Badalona. Carencias "pedagógicas" que TODOS los partidos -presentes en nuestra Ciudad- han querido ignorar,en beneficio de su "cuota de influencia",lo más inmediata posible.

El Sr. Albiol sabe (lo ha comprobado) que la utilización demagógica de las sensiblidades; rinde. Y así actúa.Luego...yá veremos.

Personalemte; no es la primera vez que lo manifiesto: El día en que el inmigrante tenga derecho a voto -al Sr. Albiol- habrá que recordarle muchas de sus manifestaciones...Si es que -aún- sigue en política.

...Yo también deséo no tener que llegar a avergonzarme de vivir en Badalona...Pero para llegar a éllo y bajo mi punto de vista; lo que procede es permanecer muy,pero que muy cerca del Sr. Albiol. Para recordarle (mientras siente la presencia de quién ó quienes se lo expresan) que la Badalona que nos quiere "endilgar". Para nada es la Badalona que nos enorgullecerá tener,disfrutar y -en suma- vivir...

Saludos.

mariadolors ha dit...

Però hem de seguir xiulant, no és inútil.Cal anar combatent les seves mentides amb dades, com va fer en Falcó,serenament i inistentment, sense perdre cap oprtunitat. L'Aznar, com ell, feia servie mentides per manipular el vot populista, fins que la mentida se li va girar en contra...