dijous, 18 de febrer de 2010

Puigcercós... Puigcercós... Puigcercós...

Puigcercós va demanar, ahir, el "sí" dels no independentistes a les cosultes populars del 28 de febrer, com a primer pas per sortir de la crisi.
Puigcecós predica el que no practica. Puigcercós, amb Esquerra, van tenir dues oportunitats per mostrar realment a quin costat carreguen, i ho van fer. I tant!
Puigcercós ja deu haver oblidat, o potser prefereix no fer memòria de dues dates molt concretes. Una del mes de juny i una altra del mes de desembre del 2009.
Puigcercós i Esquerra, en aquells moments, a l'hora de votar a la Mesa del Parlament si s'acceptaven o no les ILP's que feien referència a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, no van fer el pas endavant que ara preconitzen.
Puigcercós no pot haver oblidat, així com així, que la Mesa del Parlament va rebutjar les dues vegades -per unanimitat- admetre a tràmit les ILP's. I part d'aquesta unanimitat -en contra- la formava ERC.
Puigcercós s'hauria d'enrojolar quan ara demana a la bona gent que voti a favor de la Independència del País, quan sense immutar-se el més mínim, ells, ni tan sols van fer ús del dret a l'abstenció a l'hora de votar a la Mesa del Parlament i es van alinear amb els que ara -segons ell- tracten amb desdeny l'esforç de tantes persones.
Puigcercós... Puigcercós... Puigcercós... Qui estigui lliure de pecat...