divendres, 5 de desembre de 2008

EL TEATRE DEL CÍRCOL CATÒLIC

‘El teatre del Circol Catòlic serà declarat patrimoni cultural.’ Aquest és el titular d'un article del diari “El Punt” en la seva edició del Barcelonès Nord, del dia vint-i-vuit de novembre. Aquest anunci, evidentment, és fantàstic. Jo me n’alegro, i molt, per tot el que pot representar per l’entitat.

A la tercera plana del diari, on s’ampliava la notícia, s’informava de la satisfacció de la presidenta del
Círcol, Anna Pruneda, en saber l’anunci de l’alcaldia de la ciutat que feia referència a la conservació de la sala de teatre, ja que serà declarada ‘bé cultural d’interès local’, tal com va explicar l’alcalde Serra a “El Punt”.

‘Pel que fa a la part social –que està afectada per l’alineació de la carretera-, l’alcalde ha refermat la voluntat de traslladar-la al futur equipament cultural, que es farà a l’antiga
Clínica del Carme. Segons informava també el diari “El Punt”.

S’ha de recordar que quan parlem del sòl on actualment hi ha ubicada la seu social del
Círcol Catòlic, i la sala de teatre, s’està parlant de sòl edificable, i que per tant, amb aquesta declaració i posterior trasllat a l'antiga Clínica del Carme, per un costat es salva el teatre, i per l’altre, s’aconsegueix una nova ubicació per la part social. Jugada rodona. Però... per tots?

L’article diu també, que la finca en qüestió no es propietat del Círcol, per tant, hi ha un propietari. Què pensa fer l’Ajuntament? Declarar el teatre ‘bé cultural d’interès local’? Simplement això? O pensa comprar, a preu de mercat, la finca afectada, perquè passi a ser una part del Patrimoni Cultural de la ciutat gestionat pel Círcol Catòlic? Això seria el més just. D’aquesta manera no hi perdria ningú. El Círcol mantindria el teatre, Badalona sumaria Patrimoni Cultural, i la propietat de la finca es veuria justament recompensada. O potser l’ajuntament repetirà una vegada més la història de requalificar una propietat privada sense tenir en compte per res els drets dels amo legítim?

Celebro que al govern de la ciutat hi hagi gent amb seny, disposada a salvar el
Círcol Catòlic, amb tota la història que ha cumulat al llarg de 130 anys, però espero que alhora, també amb prou seny, per no abusar una vegada més, de propietats alienes.

2 comentaris:

cosme Modolell ha dit...

Ja hi som amb la sacrosanta propietat privada!! Quan començarem a pensar una mica en prioritzar els drets col·lectius per sobre dels individuals?

Jaume Lleal i Munells ha dit...

Tranquil, Cosme, tranquil. No us altereu. No cal remarcar la frase amb dos signes d'admiració.
Doncs, sí. Propietat privada. Ni sacra, ni santa, simplement privada.
No es poden prioritzar els drets d'uns per sobre els dels altres. Cadascú té els seus i s'han de respectar.
El fet que existeixi una propietat privada, vol dir que cap persona o cap grup pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans aquesta propietat sigui transferida a una altra persona o grup mitjançant transacció o donació.
Qualsevol operació que no sigui això, es tractà d'una expropiació, o d'existir una requalificació, que és el que s'apunta en aquest cas, es podria considerar una "semi-expropiació".
Drets col·lectius? Tots. L'Ajuntament compra la finca al legítim propietari i aleshores quan ja pertany al patrimoni de la ciutat ho cataloga com vol, havent actuat amb tota la justícia del món. Qualsevol altra cosa, només és legalitat. I Déu ens guardi de la legalitat.
Si us plau, Cosme, penseu, mediteu. Suposant que us afectés a vos, francament, què preferiríeu? Que se us apliqués la llei, o que us fessin justícia? Vos trieu.