dissabte, 31 de gener de 2009

HISTÒRIES DEL SEGLE PASSAT

Aquest matí quan he anat a buscar el diari, m’he aturat a la xurreria que els caps de setmana s’instal·la davant de correus i he comprat una dotzena de xurros ben calentets. N’he pagat cinc euros.

De tornada cap a casa, la reflexió ha estat la següent: Amb el sou que cobrava quan vaig començar a treballar l’any 1973, i no era un mal sou tenint en compte que només treballava als matins  -nou mil sis-centes pessetes, el que ara serien uns seixanta euros-  ara només podria comprar dotze paperines  de xurros com la que duia a la mà.

Però el més fort de tot, és que m’he adonat que m’he fet gran, molt gran, perquè aquesta reflexió era, més o menys, la mateixa que es feia la meva mare quan jo era petit i m’explicava quan ella anava a comprar a plaça amb un “duro” al moneder, carregava el cistell, i encara li sobraven diners.

Tot d’una he pensat: Això ja són històries “del segle passat”.  Buf! El segle passat. Aleshores  he optat per fer pagar els plats trencats als pobres xurros i mira... qui dia passa any empeny.