Actualitzem els documents?

Ara resulta que no hi ha diners per les obres de l'estació de la Sagrera. El Ministerio de Fomento havia d'aportar 223 milions d'euros i la resta, 369 fins arribar als 592 del cost total, el Ministerio preveis obtenir-los amb el benefici de la venda dels hotels i oficines que es faran al damunt de l'estació.

Però diuen que amb la crisi econòmica l'operació immobiliaria és inviable i davant el perill de paralització de les obres, el Conseller Nadal ha declarat que el gran nus es pagarà a compte de les inversions de l'Estat previstes a l'Estatut de Catalunya. El Conseller també ha advertit que, tard o d'hora, el govern voldrà recuperar els diners per fer obres públiques a Catalunya.

Retallen l'Estatut, l'incompleixen, ara diuen que no hi ha diners per tirar endavant les obres del TAV, i a sobre el Conseller Nadal, del PSC-PSOE, diu que ho arreglarà amb una bestreta i que ja ens ho cobrarem amb les properes inversions. Mare de Déu! Ja ens poden acomiadar dels 600 milions d'euros. Aquí sí que ens podem aplicar allò de : "Cornuts i pagar el beure"

Potser ja comença a ser hora de deixar-nos de romanços i començar a redactar un nou document, però amb l'esperit del que es va redactar a finals del segle XIX i que deia així:

Al constituhirse la Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de mes de cinquanta gremis de Barcelona y los seus encontrons, creu cumplir un dever dirigint sa veu á tots los contribuyens en general, fent pública y solemne manifestació de sa protesta contra lo Projecte de Presuposits presentat á las Corts per l´actual Senyor Ministre d´Hicienda y declarant que desde are comensa la verdadera tasca qual encarrech li feren los seus comitents, qual tasca procurará portar á terme ab tota la decesió y fermesa que´s fassi precis.

Los contribuyents no som pas los caixers del Govern que hajim de pagar tot quant porti sa fierma. Los Contribuyens devem subvenir á las cargas del Estat sols en quan aquestas sian justas y equitativas. No es just ni equitatiu que, sobre tot despres de la sotregada terrible que ha sofert nostre nacionalitat, lluny de castigarse de una manera ferma tants gastos inútils com ve soportant lo pays, s´aumentin d´un modo tant coniderable; no ho es, entre moltes altres coses, aquell impost anomenat d´utilitats procedents del capital y del trevall, que sobre esser deficil quant no d´impossible realisació, nos convertirá ab Agents executius fentnos respondrer de tributs d´altres y arrivant á amenassarnos ab la presó en cas de no pagarse; no ho es l´impost de cédulas personals ab tipos molt mes alts pera Barcelona que pera Madrid.

Si las contribucions cada vegada creixents, han vingut dificultant fins al extrem lo desenrotllo de nostras industrias, es ya de tot imposible que puguem satisfer los impostos projectats.

Mes com l´acort pres per altres gremis de seguir exercint la seva industria sense pagar la contribució, l´estimem nosaltres de resultats molt duptosos, ja que aixó ó no significa res ó col-loca logicament als tals agremiats en la situació d´arrastar totas las conseqüencias que naixiu del fet de trovarse fora de la Lley, actitut que no veyem , cridem la atenció de tots los nostres companys de tributació respecte al únich, encara que radical recurs que´ns queda dins lo legal, ó sia donarnos de baixa de la contribució y tancar los nostres establiments.

Aquest es lo nostre camí; aquest lo camí que´ns atrevim á aconsellar á tots los nostres conciutadans que no´s vulguin veura atropellats per haver faltat á la Lley; aquest es l´acort pres per las agrupacions que varen allegirnos. Tots quants vulguin adherirse á nostre acort, tots quants prefereixint lo nostre procediment, ja sian agrupacions més o menys nombroses, ja individualitats diversas, poden dirigirse á la Plaseta del Pi núm.3, ahont se los hi facilitará tots los datos necesaris pera d´eixar d´esser tributari.

Barcelona, 13 Juriol 1899

LA JUNTA