El que està passant, i cada vegada amb més assiduïtat, converteix l'acció de govern del Tripartitt català, en allò que antigament se'n deia "una casa, de senyores que fumen i et tracten de tu, sense mestressa".
Quan no es té la majoria suficient per governar, s'han de buscar, evidentment, acords puntuals amb altres formacions o bé haver aconseguit, de bell antuvi, formar un govern estable de coalició.
A Catalunya som peculiars fins i tot en això. Vol governar el partit que no ha guanyat les eleccions, i per fer-ho, s'inventen el Tripartit, que anomenen "pacte catalanistea d'esquerres" i que més endavant es coverteix en el ja conegut Tritrencat.
En primer lloc, els que teòricament són els més catalanistes d'aquest "pacte nacionalista d'esquerres", ERC, autoanomenats independentistes, amb la força que els dona el suport popular dels vots independentistes obtinguts a les urnes, lliuren la Presidència del País al PSOE-C, reconegut, això sí, partit sobiranista arreu de les Espanyes. Com a prova d'això, tenim el darrer pacte a Euskadi amb el PP per foragitar de la Lendekaritza al PNB.
D'altra banda, la constatació del trencament d'aquest pacte, la tenim cada vegada que els diputats de PSOE-C vota, a Catalunya en un sentit, i els seus vint-i-cinc "dipuflers" ho fan en sentit contrari a les Cortes Españolas quan es vota el mateix.
Però ja no només és això, és que també en el Tripartit, perdó, Tritrencat, cadascú va per on li sembla, i les darreres votacions ho han demostrat. El PSOE-C ha votat conjuntament amb CiU la Llei d'Educació de Catalunya, amb ICV-EUiA en contra, i d'altra banda, es va rebutjar la ILP sobre els transgènics amb els vots de PSOE-C, CiU i PP, amb els vots favorables dels dos "socis de govern": ERC i ICV-EUiA.
Si això és un exemple se seriositat, de rigor, i de pacte, que algú m'ho expliqui, encara que sigui la mestressa. Si és que la troben, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada